“La construcció del nou ambulatori a Magòria començarà l’any vinent”

El regidor, Jordi Martí, creu “prioritari” donar un impuls al projecte de Can Batlló-Magòria > Creació de feina, més seguretat i millor neteja seran objectius principals de la seva gestió

Després d’una llarga trajectòria política, el convergent Jordi Martí ha aterrat a la regidoria de Sants-Monjuïc en el que representa el seu repte polític i personal més important. A més de donar solucions als problemes que afecten a cada barri en particular, Martí considera que l’Ajuntament ha d’afrontar qüestions que afecten a tots els ciutadans de Barcelona, com és la destrucció de llocs de treball i l’increment de l’atur.

Què significa per a vostè el nou càrrec de regidor?

Tinc la sensació de tenir entre mans una gran responsabilitat política i, també, personal. He tingut responsabilitats polítiques al llarg dels últims anys, però crec que aquest és el repte més important i el que em genera més perspectiv­es personals, per assolir els objectius que ens vam plantejar en campanya. Tal com va dir l’alcalde Trias, volem ser l’Ajuntament de les persones, estar a prop seu i millorar el seu dia a dia. Des d’aquest punt de vista, per a mi, és la més important responsabilitat política que he tingut en els darrers anys.

És una manera d’acostar-se més als veïns?

Crec que és la política en estat pur. Vaig ser diputat a Madrid, i va ser una gran responsabilitat; però considero que aquest càrrec és molt més important. A més, ens ha tocat viure i gestionar l’Ajuntament en els pitjors moments dels últims trenta anys, no cal ser analista econòmic. Per tant, hi ha una responsabilit­at afegida a l’hora de gestionar el govern de la ciutat.

Coneix el dia a dia del districte de Sants-Montjuïc?

Mai he estat veí, malgrat que el conec com a barceloní. A més, com a president de CDC-Bar­celona he tingut contacte habitual amb els temes més candents dels diferents barris. Per això, des del primer moment, intento i continuaré intentant fer una immersió absoluta a cada barri i a cada gran o petita problemàtic­a. Crec que estic ja en condicions de fer una diagnosi general del districte i començar a concretar les actuacions del futur.

Quin és el tema que cal afrontar més urgentment?

Hi ha un tema molt important a tot Barcelona: la feina. Cal crear ocupació. No ho podem fer les administracions, però sí podem col·laborar i ajudar a aqu­esta creació d’ocupació. Per a mi, és el més important, sense ocupació tot trontolla. Utilitzarem tots els instruments dels que disposem per afavorir i ajudar a que es puguin crear llocs de treball.

Hi ha altres temes concrets que també preocupen a la ciutadania.

És clar. Per exemple, l’Ajuntament pretén assegurar una major seguretat i una millor neteja a tots els barris. Arran tots els contactes que he tingut al districte durant aquests dos mesos, es nota una percepció d’inseguretat, sobretot en alguns punts concrets, i una manca de neteja. Malgrat que és una opinió subjectiva, si detectem aquesta percepció, tenim un problema.

Què farà el districte per solucionar-ho?

La màxima voluntat que té a­quest regidor és la d’estar a prop dels veïns, escoltant els seus pro­bleme­s. El nou equip de gover­n vol escoltar als ciutadans i a les entitats, i intentar entendre l’abast del problema o de la reivindicació per tal de trobar la millor solució. Paral·lelament, crec que tota la classe política ha de fer un esforç, no sempre és fàcil, de transmetre un missatge permanent de pedagogia.

Què vol dir?

Els temps que corren són complicats, i els temps que vindran no auguren grans avenços. Per tant, hem de fer un màxim esforç de col·laboració, entre tots, entitats i administracions, sector privat i sector públic. Fer un esforç de diàleg impressionant per arribar al màxim consens. Així es podran prioritzar les actuacions que cal fer, ja que no totes es podran dur endavant.

L’alcalde Xavier Trias ha insistit en aquesta col·laboració conjunta.

Aquest diàleg i consens implica també una gestió conjunta, i cal estudiar com dur-la a terme. Ens hem trobat que molta gent ens demana ser protagonistes de les transformacions de la ciutat, fet que ens encanta. Volem donar més importància a la societat civil. Una de les coses que m’estic trobant, i crec que és un dels millors valors de Sants-Montjuïc, és aquest interès per ser protagonistes de la gestió en el dia a dia del districte. No volen només criticar. Ben al contrari, els veïns aspiren a agafar les regnes de la gestió en aquells àmbits on es pot fer. Tenim uns barris, com Sants o Poble Sec, amb uns lideratges veïnals brutals. Això provoca que no et puguis adormir mai. És bo que hi hagi iniciatives des de la societat civil. El mateix alcalde Trias afirma que l’Ajuntament vol entitats fortes, arrelades, representatives i potents per tal d’interlocutar amb elles. Si no hi fossin, amb qui interlocutes, sinó amb tu mateix.

Què pot fer el districte per potenciar i donar suport als eixos comercials?

Hi ha moltes maneres de col·labor­ar, i la principal és que des de l’equip de govern fem bé la nostra feina. Això vol dir, per exemple, que assegurem una seguretat eficaç i eficient. És a dir, el botiguer, que està de cara al públic, no pot estar tot el dia patint per si l’atracaran. La neteja és un altre tema important. El carrer ha d’estar endreçat perquè el ciutadà pugui passejar i comprar amb comoditat i sense problemes. A part, hem de fer una petita revolució en el tema de les llicències.

La podria concretar?

Un dels propòsits d’aquest Ajuntament a curt termini és unificar la normativa de llicències per impulsar l’activitat econòmica. No pot ser que estiguem 200, 300, 500 o 700 dies per atorgar una llicència d’obertura o d’ampliació de negoci. Una manera d’ajudar als establiments, sense que impliqui una ajuda econòmica, és facilitar que en 30 o 40 dies, en el temps mínim necessari, una persona emprenedora tingui la llicència que li permeti obrir un negoci, transformar-lo, etcètera. La nostra voluntat és accelerar i agilitzar tots els tràmits de concessió de llicències.

En quin estat es troba el projecte de Can Batlló?

És un tema prioritari, que ja havíem treballat des de l’oposició. Com a govern, en coherència amb el que havíem dit i en dos mesos, hem pres un parell de decisions que ja són efectives. En primer lloc, hem acordat que la propietat i la junta de compensació assumeixin les seves ­respon­sa­bilitats. Els hem donat un termini curt, de caire administ­ratiu, perquè facin front a les indemnitzacions. Per tant, ja no es tracta d’una negociació, sinó d’un acte administratiu pel qual hem instat a la propietat a afrontar el pagament de les indemnitzacions. A part, hem instat un canvi de modalitat, així que l’Ajuntament assumeix el lideratg­e de la reparcel·lació i, per accelerar tot el procés, assumeix també les responsabilitats pressupostàries.

Quina és la segona decisió vers Can Batlló?

Ens hem posat en contacte amb la Generalitat, i hem acordat que el departament de Salut liciti ja, aquest mateix mes de setembre, el projecte de construcció del nou CAP Magòria. De manera que l’adjudicació es pugui produir en els propers dies o setmanes, previssiblement al mes d’octubre. Això vol dir que les obres de construcció del nou ambulatori podran començar ja l’any vinent. D’aquesta manera, es torna a donar impuls al projecte, que en aquests moments estava aturat. Vam dir que era una prioritat i hem començat intentant demo­s­trant-ho, tot i que sabem que no és un projecte fàcil i que durà molt de temps.

Hi ha una reivindicació veïnal que no ha estat satisfeta en els darrers anys. Es tracta de la reforma dels jardins de Can Mantega.

Realment l’entorn dels jardins i la plaça s’ha anat degradant al llarg dels anys. Per això, ho vam incloure al programa electoral. Can Mantega necessita una actuació integral, dialogada i consensuada amb els veïns. Aquest compromís el mantenim. Hem de veure quin encaix té en els pressupostos d’aquests anys, ja que una actuació d’aquest tipus és cara. Fer un pegat és barat, però entenem que, a la llarga, acaba sent ineficaç i surt encara més car. Podem dir als veïns que sí tenim prevista una acció integral, que consensuarem amb ells, i que pot acabar en un procés participatiu. Ara cal mirar quan podem fer-ho i encaixar-ho en els pressupostos, per veure si es pot fer ja al 2012. No em puc comprometre encara, ja que cal negociar els impostos amb l’oposició.

Per últim, ens pot confirmar si hi ha possibilitats que la gossera municipal se situï a la Zona Franca?

Primer de tot, jo sempre parlo de Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC), perquè el terme gossera és antic i no ­descriu de manera clara el que és actualment aquest tipus d’equipaments. Em sento orgullós de ser una persona propera a les entitats animalistes i a les seves reivindicacions per a la protecció dels anima­ls. Creiem que a la muntanya de Montjuïc ja no hi podíem ubicar més equipaments, no és bo carregar-la d’instal·lacions. Una de les solucions alternatives que estem estudiant és la Zona Franca, però no és un tema tancat, ja que en paral·lel estem mirant si hi ha altres ubicacions, algunes d’elles fora del districte. A més, hem d’intentar consensuar-ho de debó, social i políticament. No com fins ara que era un consens fictici.