El nou Molino per fora. FEM
La reobertura del teatre culmina el procés de regeneració cultural que ha viscut aquesta popular avinguda. L’espectacle inaugural és un viatge per la història del teatre-cabaret
Un dels principals referents de la Barcelona més canalla, un dels escenaris que va oferir moments de llibertat i esbarjo en una època de repressió i censura, un dels espais on molts joves barcelonins i forànis van conèixer per primer cop els secrets de l’erotisme i els límits de la insinuació que marcava la censura de l’època, ha tornat a obrir les portes després de tretze anys de silenci. És tracta del Molino, un dels teatres més emblemàtics del Paral·lel, que va inaugurar la seva nova singladura cultural aquest dilluns amb l’espectacle Made in Paral·lel.
UN SILENCI DE 13 ANYS
Després de diferents relleus en la seva gestió, i un cop convertit en un vaixell que navegava a la deriva, el 14 de novembre de 1997 El Molino representava el seu darrer espectacle. Aquella nit va ser la vedet Merche Mar l’encarregada d’acomiadar-se de tots els assistents i tancar una etapa que molts creien que no es tornaria a obrir mai més. Però no va ser així, i la mateixa vedet, acompanyada d’un grup de nostàlgics asidus del teatre en la seva època de màxim esplendor, nombrosos veïns de Poble Sec i una nodrida representació d’autoritats polítiques van ser testimonis del renaixement del teatre més famós de Barcelona.
Made in Paral·lel ha estat l’obra triada per inaugurar aquesta segona oportunitat, un espectacle firmat per Josep Maria Portavella, actor i director de The Chancletes, que ret homenatge als més de cent anys de trajectòria d’El Molino per mitjà d’una barreja de playbacks, imitacions, performances, stripteases i tots els gèneres que van forjar la popularitat d’aquest teatre.
NOVA SINGLADURA
En aquesta nova etapa, el teatre estarà gestionat per la Fundación El Molino (FEM), una entitat presidida per l’empresària Elvira Vázquez, la principal responsable de la re- obertura d’El Molino. La principal però no l’única, ja que com ella mateixa reconeix, el suport del Districte de Sants-Montjuïc ha estat molt important, en especial la tasca de la regidora Imma Moraleda, qui segons Vázquez, “ens ha donat tot el suport en tot moment i és una de les causants que jo no hagi abandonat aquest projecte”.
UN EDIFICI MODERN
El Molino del segle XXI conserva els trets identitaris que el van convertir en un símbol, però és un edifici totalment modern i dotat dels últims avenços tecnològics en aspectes com la il·luminació, l’acústica, l’equipa- ment escènic i audiovisual i construït amb criteris de respecte al medi ambient.
La configuració de l’espai i les dimensions de la sala es mantenen intactes i la seva capacitat màxima en cap cas superarà els 250 espectadors. El nou Molino, a més, disposarà de nous espais com una sala polivalent, una altra d’assaig que, a part de ser l’espai per fer les últimes proves abans de sortir a l’escenari, també servirà per impartir classes magistrals, i el Golden Bar, una cocteleria que disposarà d’una gran terrassa amb vistes a l’avinguda Paral·lel.
RECUPERANT MÚSCUL
No fa tants anys, l’avinguda Paral·lel era un dels principals epicentres de l’activitat cultural, en especial la relacionada amb el teatre, de la ciutat de Barcelona. Amb el pas dels anys, però, la seva flama es va anar apagant i va perdre alguns dels seus bucs insígnia com el Teatro Espanyol o el propi Molino.
Quan semblava que tot temps passat va ser millor pel Paral·lel, i que el pol cultural de la ciutat s’havia traslladat cap a les Rambles i la muntanya de Montjuïc, el Paral·lel ha recuperat part del seu esplendor. Després que fa unes setmanes s’inaugurés el darrer espai teatral que s’ha instal·lat en aquesta avinguda, l’Artèria Paral·lel, i ara amb la reobertura del seu espai més mític, el Paral·lel torna a treure múscul i mira cap al futur ple d’optimisme.
