La lluita contra els desnonaments va ser una de les grans promeses electorals de Colau. Foto: Arxiu

La política d’habitatge, amb la lluita contra els desnonaments al capdavant, ha estat un dels principals eixos d’actuació de l’actual govern de la ciutat des de la seva arribada a l’Ajuntament. De fet, l’alcaldessa Colau va estrenar el seu mandat, ara fa un any i quatre mesos, presentant-se a Nou Barris per fer de mediadora en un cas que implicava cinc desnonaments.

Més enllà d’aquell gest, però, què ha canviat a Barcelona en relació als desnonaments d’ençà que Colau va arribar al poder? Des del consistori, després d’un polèmic desnonament el passat 14 de setembre que va acabar provocant un xoc entre Colau i la Generalitat, van sortir a defensar l’endemà la seva lluita contra els problemes d’habitatge que té la ciutat. En una compareixença per fer balanç de les mesures aplicades contra els desnonaments, l’alcaldessa Colau i el regidor d’habitatge, Josep Maria Montaner, van presentar unes dades que assenyalen que en els primers sis mesos del 2016 l’Ajuntament va doblar els casos de desnonament atesos respecte del mateix període de 2015. L’eina per fer possible aquesta atenció ha estat la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), creada el passat mes de gener.

Així doncs, les xifres que mou el govern municipal són les següents: entre el gener i el juny del 2015 el llavors govern de Trias va atendre 522 casos, mentre que en aquest mateix període d’aquest any se’n van atendre 1.278. Aquesta xifra, a més, supera els 1.092 casos atesos en tot el 2015.

MÉS DESNONAMENTS?
Aquestes xifres tenen una doble lectura a l’hora d’analitzar la tasca de l’actual govern. Demostren que l’atenció i la lluita contra els desnonaments ha augmentat, però al mateix temps reflecteixen que els desnonaments, no només no s’han reduït, sinó que han crescut. Estem davant, doncs, d’una paradoxa: aquest govern ha augmentat la lluita contra els desnonaments però aquella frase de Colau la nit de la victòria electoral, quan va dir que “Barcelona no pot esperar ni un minut més per acabar amb els desnonaments”, no s’ha fet realitat.

“És cert que podem estar davant d’aquesta paradoxa perquè el mercat no el podem controlar, però ara garantim que ningú es quedi al carrer”, explica Montaner a aquesta publicació. I és que el mercat de l’habitatge ha experimentat canvis en els darrers mesos i, actualment, el perfil dels desnonaments ha canviat: més del 90% són a causa de la impossibilitat de pagar el lloguer.

Precisament, el govern es basa en aquesta realitat per defensar una de les seves noves apostes: aconseguir regular el mercat privat de lloguer. Tot i que per competències ho té complicat, el consistori vol seguir la línia que ja segueixen ciutats com Berlín o París, on, entre altres mesures, existeix un barem de preus recomanats.

QUÈ HI DIU LA PAH?
La plataforma que ha liderat la lluita contra els desnonaments, la PAH, i que va catapultar Colau a l’alcaldia, continua denunciant que “en els últims dos anys l’emergència habitacional a Barcelona ha continuat creixent”.

El seu portaveu, Carlos Macías, afirma a aquesta publicació que “l’arribada de l’actual govern ha suposat un pas endavant però encara queden moltes coses per fer”. Macías destaca que “ara es fa una mediació preventiva que no es feia, es donen ajudes a les famílies que no poden pagar el lloguer i s’ha posat en valor la taula d’emergència”, però insisteix que “és urgent accelerar les sancions als propietaris d’habitatges buits i ampliar el parc públic de lloguer”.

En la mateixa línia que la PAH es mouen a l’Observatori DESC, una altra de les plataformes implicada en les reivindicacions relacionades amb l’habitatge. La seva presidenta, Irene Escorihuela, explica que actualment “hi ha una sensació d’intermediació que no hi havia abans”, però també remarca que cal fer passos endavant en “la situació del parc de lloguer públic, tot i que és complicat perquè no s’ha treballat prou en el cens”.

CRÍTIQUES DE L’OPOSICIÓ
Per la seva banda, el principal grup de l’oposició, CiU, va retreure a Colau després del polèmic desnonament de Sants que actualment hi ha 10 desnonaments de mitjana al dia, quan en l’anterior legislatura eren vuit. El regidor convergent Jordi Martí va recordar que Colau va arribar a l’Ajuntament amb la lluita contra els desnonaments com a bandera principal i li va exigir que faci “autocrítica i esmeni allò que no funciona”.

Per la seva banda, el també convergent Joaquim Forn va recordar que Colau, abans d’arribar a l’alcaldia, deia que els desnonaments es podien aturar amb “voluntat política”.