El Molino es deia fa temps Moulin Rouge. Foto: Ajuntament
Un dels principals atractius de l’avinguda Paral·lel són els seus teatres. No només per tots els que hi ha, sinó també perquè són una part important del seu llegat històric. Així es va poder veure a l’itinerari ‘El naixement dels teatres del Paral·lel’, organitzat el passat 9 d’abril per l’Associació de Veïns la França Xica del Poble-sec i el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec. El president de l’entitat veïnal i del centre d’estudi, Josep Guzmán, explica que els orígens d’aquests teatres van ser unes barraques de fusta que venien de plaça la Catalunya, d’on van marxar quan en el 1892 una llei ho va estipular.
Aquell mateix any es va obrir el primer de tots els teatres del Paral·lel: el Teatre l’Espanyol, que estava situat al número 62 de l’avinguda, on és ara la sala BARTS. Després d’aquest, que es va acabar cremant, en van venir molts altres, com el Teatre Apolo, que se’l va emportar una riuada. “Quan es va veure que funcionaven es van deixar de construir en forma de barraques i van començar a fer-se d’obra”, afirma Guzmán.
Una altra curiositat és la dels antics noms d’aquests teatres. Amb el franquisme tots els noms van haver de traduir-se al castellà, però el Molino, que llavors es deia Moulin Rouge, no es podia traduir de manera literal. “Es va quedar en Molino perquè era impensable dir-li Molino Rojo”, conclou Guzmán.
