El veïns es van reunir a l’escola Oscus per concretar les al·legacions que presentaran al projecte de reforma. El 3
Des d’un bon principi, els veïns del carrer Juan de Sada s’han mostrat contraris a la reforma prevista per transformar l’eix i els seus entorns. La queixa es basava, sobretot, en la construcció de més habitatge i la necessitat de més espai verd. “No estem gens d’acord amb el projecte, ja que no genera un esponjament de la zona, sinó que acaba amb la construcció de més pisos”, explica el secretari de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, Pepo Mediavilla. L’Ajuntament ha defensat la reforma argumentant que Juan de Sada es convertiria en una rambla, aspecte que el veïnat sempre ha rebutjat. “De rambla ja en tenim (rambla de Brasil), però el que volem i necessitem són més zones verdes i equipaments”, indica Mediavilla.
El rebuig de l’entitat, però, no va aturar l’aprovació del projecte, que va ser ratificat definitivament per la Generalitat al desembre. Lluny de desanimar-se i tirar la tovallola, l’entitat veïnal va organitzar a finals de març una assemblea informativa a l’escola Oscus per a tots els veïns del barri. L’objectiu era explicar-los l’estat actual del projecte, i concretar quins moviments es faran a partir d’ara. La reunió va concloure amb vuit propostes que al·legaran al projecte. Saben que el projecte ja està dat i beneït, però esperen donar uns darrers retocs al projecte al seu favor.
SENSE PARTICIPACIÓ
La crítica que els veïns llencen a les administracions, i sobretot a l’Ajuntament, és la seva falta de compromís al prometre als veïns un procés participatiu, que finalment no va arribar. Durant l’assemblea informativa, Tomas Gisbert, membre de l’Associació de Veïns, va remarcar que la regidora Gemma Mumbrú, responsable d’Urbanisme, ha reconegut que “no hi havia hagut participació, això ho reconeixien d’entrada”.
Quan el consistori va prometre un procediment participatiu, els veïns van entendre un procés semblant al que s’ha dut a terme en altres espais, com la plaça Herenni o Can Mantega, on el veïnat ha tingut temps per presentar propostes a través de butlletes. “No van fer res il·legal, per suposat, però el projecte es va publicar en un butlletí oficial en el qual s’informava que teníem tres dies per presentar al·legacions”, indica Pepo Mediavilla i afegeix: “Quan ens vam adonar, ja s’havia acabat aquest termini”.
L’entitat veïnal s’ha queixat d’aquest gest als responsables de l’Ajuntament i n’ha tret un resultat mínimament positiu. Tot i que el projecte continua endavant, tenen un mes per presentar certes modificacions que, malgrat que no canviaran sustancialment el pla de reforma, sí que poden fer acostar les dues postures.
VUIT PROPOSTES
L’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, juntament amb els veïns de Juan de Sada, van explicar durant la xerrada informativa vuit al·legacions que servirien per llimar els aspectes que rebutgen del projecte.
El veïnat reclama sobretot més espai per al vianant; així reclamen que entre els carrers Violant d’Hongria i Roger es pugui construir zona verda, enlloc d’equipaments. Les instal·lacions públiques podrien anar, consideren, a la illa d’edificis que s’habilitarà entre Roger i Miquel Àngel. A més, volen aprofitar com a equipament l’antiga casa feudal dels Fisas.
Una altra proposta és la construcció d’un aparcament soterrat on s’aixecaven les antigues casernes del Ministeri de Defensa, al carrer Roger. Aquest pàrquing, amb places per als veïns i d’altres rotatòries, permetria un millor accés a tots els equipaments que s’hi construiran.
A més, reclamen una renovació a fons de tots els carrers del voltant i posar-li a la plaça que es construirà entre els carrers Violant d’Hongria i Roger el nom de Joan Perera, enginyer industrial que va dissenyar els refugis antiaeris del carrer durant la Guerra Civil.
DELS PRIMERS REFUGIS
Una de les reclamacions dels veïns era la recuperació del refugi antiaeri que es troba a sota del carrer Juan de Sada. “Tenim molta documentació i, malgrat no ser experts, sembla que es tracta d’un refugi força important dins la història de la ciutat, ja que és un dels primers que es va construir i un dels més grans; es diu que arribava fins a la plaça de Sants”, destaca el representant veïnal, Pepo Mediavilla.
L’entitat ha aconseguit el compromís verbal de l’Ajuntament per fer unes prospeccions al refugi, comprovar si es pot baixar i concretar si se li pot donar un ús de caire públic. Primer seran els bombers els que comprovaran si s’hi pot baixar i el Museu d’Història farà els estudis pertinents. Això no assegura el manteniment del refugi, però sí dóna resposta a la reclamació del veïnat, que reclamava si més no comprovar si és o no d’interés general.
