Una imatge del dia del desallotjament del Bloc Llavors. Foto: ACN
L’Audiència de Barcelona ha reobert la causa contra l’alcaldessa Ada Colau, els regidors Marc Serra i Lucia Martín i una funcionària de l’àrea d’Habitatge de l’Ajuntament per la denúncia que en el seu moment va posar el fons inversor Vauras, que els acusa de “proximitat amb grups okupes” pel cas de l’ocupació del Bloc Llavors del carrer Lleida per part de famílies vulnerables. L’edifici va ser desallotjat el març del 2020.
Aquest és un dels casos on l’Ajuntament va decidir multar la propietat per la seva negativa a oferir lloguer social als ocupants, cosa que va provocar la reacció de Vauras. En un primer moment tot apuntava que la querella quedaria en res, ja que ni el fiscal ni la jutgessa instructora van veure cap delicte en l’actuació del consistori. L’Audiència, però, ha considerat que el conflicte entre l’Ajuntament i Vauras s’ha d’investigar a través de la via penal. Concretament, estipula que la investigació només s’ha de fer per presumptes coaccions i prevaricació i no per tota la resta de delictes que el fons inversor havia denunciat, que s’enfilaven fins a la mitja dotzena.
En paral·lel, l’Audiència retreu a Vauras diverses parts de la seva denúncia, com ara els atacs que fa cap a la jutgessa instructora que va arxivar el cas en primera instància o que no concreti de forma clara quins són els expedients de les resolucions administratives municipals on suposadament s’hauria comès prevaricació.
“No podíem fer altra cosa”
Després que s’hagi conegut la reobertura del cas, l’Ajuntament ha comparegut. El regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, ha lamentat que s’estigui acusant el govern municipal “d’aplicar la llei d’habitatge que protegeix els drets dels veïns”. “No podíem fer altra cosa”, ha afegit.
Serra, un dels denunciats, ha estat acompanyat de la regidora d’Habitatge, Lucia Martín, també acusada. Martín ha recordat que en el moment del desallotjament era vigent el decret 17/2019 que obligava els grans tenidors a oferir una alternativa d’habitatge abans de desnonar els afectats. “És un cas clar d’expulsió de veïns per especular”, ha denunciat.
Desobediència judicial dels manifestants
D’altra banda, els investigats per la protesta que va intentar evitar el desallotjament han anunciat avui que no aniran a declarar ni tampoc acudiran a les cites judicials. Ho han fet en una compareixença des del Parlament, juntament amb la CUP, des d’on han denunciat una repressió “gravíssima” per part dels Mossos d’Esquadra contra el moviment en defensa de l’habitatge. Alerta Solidària ha explicat que, des del 2018 i fins a l’actualitat, s’han obert una cinquantena de causes amb més de 250 persones afectades.
En el cas concret del Bloc Llavors, durant la compareixença els representants de les diferents plataformes que lluiten per la defensa del dret a l’habitatge han detallat que s’han produït 18 noves imputacions, que s’afegeixen a les quatre detencions ja fetes el mes de febrer passat. Això suma un total de 22 persones investigades per delictes de desordres públics, danys, resistència a l’autoritat, atemptat contra l’autoritat i lesions.
