colau bloc llavors

La justícia ha arxivat la querella contra Colau per la gestió del Bloc Llavors. Foto: Normal Vidal/ACN

Un jutjat de Barcelona ha arxivat la querella presentada contra l’exalcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i els exregidors Marc Serra i Lucía Martín, per l’actuació del govern municipal amb el Bloc Llavors, al barri del Poble-sec.

La magistrada no veu delicte en les reunions de Serra i Martín amb el fons ni en els expedients sancionadors, i diu que la inclusió de Colau a la querella “no pot sinó obeir a fins aliens al procediment penal, a aconseguir l’efecte mediàtic que suposa involucrar un polític en un procediment penal simplement perquè no li eren favorables les polítiques d’habitatge que va propiciar durant el seu mandat”.

Un procés llarg

Colau ha estat investigada des del juny del 2020, quan el fons Vauras va interposar una querella per coaccions i prevaricació contra l’alcaldessa, els regidors Marc Serra i Lucía Martín, i una funcionària per una sanció interposada el 2019 per l’Ajuntament per incomplir la normativa vigent. La querella va ser arxivada en un primer moment, però l’abril del 2022 l’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir-la per coaccions i prevaricació i el mes de febrer passat va citar Colau, Serra i Martín a declarar com a investigats.

El desnonament del Bloc Llavors, ubicat al número 38 del carrer Lleida, al Poble-sec, es va consumar el maig del 2021 enmig de càrregues policials i la resistència d’activistes pel dret a l’habitatge. Prèviament, el 2019, el fons Vauras, propietari de l’immoble, es va negar a oferir lloguer social a sis famílies vulnerables i afectades i el consistori va iniciar el març del 2020 un expedient sancionador pel fet de negar-s’hi. Concretament, l’Ajuntament va arribar a obrir fins a sis expedients sancionadors a Vauras, que en total sumen la xifra de 417.000 euros.

Tanmateix, les sancions no es van arribar a executar, ja que un jutge va obligar l’Ajuntament de Barcelona a retirar-les en considerar-les nul·les al·legant que el TC va tombar part del decret llei 17/2019 aplicat.

Segons Vauras, el consistori va amenaçar el fons amb sancions sobre altres immobles del grup empresarial si no oferia lloguer social, cosa que el govern municipal veia totalment legal perquè les sancions eren sobre irregularitats en diversos immobles. La magistrada recorda que en les gravacions i transcripcions de les reunions que l’acusació ha aportat no es detecta cap coacció o pressió, i que Colau ni va participar en les reunions ni va intervenir en els expedients sancionadors. Per això considera que incloure-la en la querella tenia finalitats extrajudicials. Serra, Martín i la funcionària tampoc van participar en els expedients.

“Una guerra bruta de lawfare”

Segons la portaveu de BComú, Janet Sanz, la jutgessa ha confirmat el que han dit de fa temps: “Hem patit una guerra bruta de lawfare contra el govern d’Ada Colau i el seu equip”. L’arxivament, que constata que Vauras va utilitzar la justícia amb finalitats polítiques, se suma a una cascada d’arxivaments de 15 causes que evidencien la campanya de lawfare patida per BComú aquests 8 anys, segons Sanz.

Segons ella, aquest arxivament “posa de manifest l’estratègia dels lobbies de la ciutat d’anar contra les polítiques valentes i justes que donen resposta a les necessitats dels veïns”. La portaveu dels comuns s’ha mostrat preocupada, això sí, davant la normalització del ‘lawfare’, “una estratègia mancada d’ètica que, aparentment, mai no té conseqüències pels lobbies que interposen les querelles”. “La pregunta que ens hem de fer és: si tot això no hagués passat, quins resultats hauríem tingut a les eleccions del maig? Si l’alcaldessa Colau no hagués sortit permanentment als mitjans declarant per causes que s’han acabat arxivant, això s’hauria vist reflectit en les eleccions?”, ha afegit Sanz al respecte.

“És important destacar que portem 15 causes arxivades, que hem anat al jutjat 15 cops a defensar que allò que estàvem fent a Barcelona era defensar l’interès públic, l’interès de les veïnes”, ha dit Sanz, que ha volgut manifestar el seu “orgull d’un equip que davant totes aquestes pressions i ‘lawfare’, mai no s’ha atemorit i ha continuat endavant amb les seves polítiques, no li feien por les denúncies: perquè sabem d’on venim i sabem perquè estem aquí”.