Ortolà i gimnastes equip

Ortolà i algunes de les seves gimnastes. Foto: Club Gimnàstic Barcelona

“Viure és l’actitud d’omplir la vida” és una de les frases de capçalera d’Irene Ortolà, tècnica del Club Gimnàstic Barcelona. Està molt satisfeta de la gran actuació de les 10 gimnastes del club als Campionats d’Espanya base en categories 5, 7 i 8. Clàudia (base 7) i Ariadna Sànchez (base 8) van guanyar la medalla de bronze a paral·leles i barra, respectivament.

“Les gimnastes han fet un paper excel·lent, i és molt difícil aconseguir-ho en un campionat en què hi ha tantes esportistes de tot l’Estat”, celebra a Districte Esportiu, de Sants 3 Ràdio, Ortolà, encara emocionada amb la sorpresa que li va preparar el grup. El seu aniversari mai havia coincidit amb una competició: “A la nostra entitat sempre ho hem celebrat molt tot. Em van rebre amb una rotllana i un pastisset… Quina sorpresa més deliciosa! Va ser un moment molt emotiu i molt maco”.

La perfecció és puntual

Té molt clar que la perfecció és un fet puntual: “Per molt que treballis, en un campionat poden fallar detalls que potser no t’esperes. Errades que et treuen una millor puntuació i que també et serveixen per créixer i aprendre”. La tècnica intenta sempre ajudar a gestionar les expectatives de les gimnastes. “Ningú els posa cap pressió. Són elles mateixes, moltes vegades, qui es carreguen d’expectatives i això fa que acumulin més nervis que de costum”, afegeix.

Participar en uns Campionats d’Espanya base ja és un “gran premi” perquè només hi competeixen les millors de cada categoria. “Allà la feina ja està feta i, com dic jo, el peix, venut. Sempre els dic que han d’intentar estar molt concentrades i relaxades, i gaudir de cada aparell. Que n’hi ha un que no t’ha sortit com a tu t’agradaria? Et queda la resta”, valora Ortolà. “El més normal és que fallis en algun detallet. A la vida és complicat que tot el surti perfecte sempre. Sé que és difícil de digerir, però ho han d’anar assumint, i més quan pugen de dificultat”, detalla.

Ortolà visibilitza allò que no es veu amb els ulls, l’ànima i el cap de l’esportista: “Quan falles en un aspecte que has fet bé 50.000 cops, t’empipes i et frustres. Després, però, ho assimiles. Entre elles fan molta pinya i s’animen constantment. Hi ha molts factors externs que també influeixen, com l’hora de competició, els nervis d’aquells dies, l’acumulació de competicions… Al final… Som persones!”.

Gaudir les coses

“Les coses surten millor quan les estàs gaudint. El que tinc clar és que uns resultats no les faran millors ni pitjors gimnastes. No canviarà res que tinguin o no un bon o un mal dia. Al final, el que és vital és el seu aprenentatge i els reptes que van superant cada dia”, conclou Ortolà.