Les jugadores i l’entrenador Floren Villà. Foto: CN Montjuïc
El 15 d’abril de 1944 el CN Montjuïc celebrarà un aniversari rodó, els seus 80 anys. “El nou club no tenia ni diners ni mitjans, però sí molta il·lusió per tirar endavant els seus objectius”, podem llegir al seu web. L’entitat volia “ensenyar a nedar, formar nedadors i revitalitzar la natació catalana” i també convertir-se en un centre esportiu per a uns barris “modestos”, com el Poble-sec i el Raval. Veia necessari omplir les necessitats que ja no cobrien el desaparegut Mare Nostrum i el CE Mediterrani, que s’havia instal·lat a Sants. Només cinc anys després, la Federació Catalana de Natació li va atorgar la medalla al Mèrit Esportiu.
Fa molt poc que un dels clubs històrics ha completat un dels capítols més especials de la seva història. El passat 14 de maig el primer equip femení del CN Montjuïc va pujar a Primera Nacional, la segona categoria estatal de waterpolo, després de vèncer per 13-6 el CDW Chiclana.
Fa dos anys que l’entitat va recuperar la seva secció femenina i el gran impulsor i artífex d’haver-ho aconseguit és l’entrenador, Floren Villà. Al portal waterpolista.com explicava amb senzillesa un procés complex: “El primer pas d’aquest camí va ser formar un grup de treball integrat per jugadores a qui he intentat convèncer perquè es tornessin a il·lusionar per aquest esport i per altres que volia que demoressin la seva retirada perquè m’ajudessin a estirar l’equip”.
Canviar l’objectiu
Carismàtic i líder innat, Villà ha engrescat esportistes que ja havien penjat el casquet i altres que tenien pensat fer-ho. Un grup que s’ha guanyat una plaça a la Primera Nacional, un premi que no era ni un somni al principi de curs. Ho explica molt bé, i mentre li brillen els ulls, Laura Villà en una conversa per a betevé: “La veritat és que ha sigut una temporada estranya perquè no teníem l’ascens com a objectiu, però quan vam veure que podia estar a les nostres mans vam canviar el nostre propòsit”.
“Ha estat un canvi de compromís, d’objectiu i, sobretot, d’actitud. I la veritat és que la resposta no ha estat de 10, sinó d’11”, celebra Floren Villà, que té clar quin és el full de ruta: “Ens ho hem de passar bé i fer un pas més a l’hora de competir. El que m’han demostrat aquestes noies és que amb aquesta plantilla podem estar a mitja taula de Primera Nacional. És cert, els partits s’han de jugar, però no crec que competim per no perdre la categoria. Amb ganes i il·lusió arribarem a tot arreu”.
María Rizo té 17 anys i és la més jove del grup. Està encantada amb la connexió i la química que hi ha entre jugadores de diferents edats i procedències: “Ens hem adaptat de pressa les unes a les altres. Ara ens agradaria que el club ens facilités els viatges i tot allò que realment es pugui permetre”.
