El mètode de Roger Esteller

Sempre que el veia jugar pensava que Roger Esteller (Barcelona, 1972) era un jugador d’acció que quan es retirés podria fer carrera com a heroi que sobreviu a mil tirs i cops, i salva a qui hagi de salvar en pel·lícules amb música trepidant. Semblava indestructible, quan, malgrat les seves aptituds, no deixava de ser una persona de carn i ossos, com tothom. “La ment és l’interruptor i, si no funciona, les altres aptituds, com el físic, la tècnica o la tàctica, tampoc ho faran. Jo en soc un clar exemple, perquè hi va haver un moment en què el cap em va dir prou i jugar es va convertir en un patiment constant”, confessa.

El santsenc tenia 32 anys, competia amb el CB Gran Canaria a la Lliga ACB i va començar a sentir que “ja no volia jugar més”. El seu físic era excel·lent, però la ment no estava en forma, i el 2005 va penjar les botes. Havia jugat a l’elit [Barça, Bàsquet Manresa, Baskonia, Unicaja o Pau Orthez] durant 15 anys, sense perdre’s gairebé cap matx ni deixar d’acumular pressió i tensió. Una motxilla que es pensava que havia superat i digerit, i, de cop, va descobrir que no era així.

“No vaig cuidar la ment en una època en què no es tenia gaire en compte aquest aspecte. Ara, afortunadament, es fa molt més. El que crec que no ha canviat és que a la jungla de l’esport professional hi continua arribant qui és més fort i no el millor. Jo vaig ser dels més forts i vaig pagar un preu alt”, comparteix Esteller, que fins que no es va retirar de l’elit no va ser conscient de com havia patit i no va començar a entendre certes situacions.

Coneixements i experiències que, acompanyats de molta formació i després d’un “llarg i bonic procés de nou anys”, l’entrevistat va concretar en Switch On Sports, una eina validada científicament per la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) que retrata l’estat motivacional d’esportistes, entrenadors i entrenadores, i equips. Entitats com el Bàsquet Femení Sant Adrià, el CB Joventut Castelldefels, el CB Prat, el Club Joventut Les Corts, el CB Montornès, el CB l’Hospitalet, el Bàsquet Safa Claror, el CB Ciutat Vella, el CE La Marina, la U. At. d’Horta o l’Atlètic Sant Just FC han confiat en el seu mètode.

La primera pregunta

La primera pregunta que ens podríem fer és la que és la mateixa que es va plantejar l’entrevistat en el seu moment: què és la motivació? “La motivació és una percepció: qui dirigeix el grup pot pensar que està fent les coses molt bé i/o que l’equip està funcionant molt bé, i potser la percepció de confiança entre els jugadors o jugadores de l’equip és molt baixa”, desenvolupa Esteller, coach, assessor motivacional, mentor d’esportistes professionals, ponent i conferenciant. Té el títol superior d’entrenador i un MBA en Administració d’Empreses.

Switch On Sports detecta i soluciona els problemes de desmotivació que poden haver-hi a partir de l’anàlisi i la mesura de més de 70 indicadors motivacionals, com l’adaptació al canvi, la tendència a accions evasives, la passió, la disciplina, l’autocrítica, la capacitat de competir, la gestió i l’acceptació de l’error, l’esforç, el grau de satisfacció dels esportistes i dels tècnics en l’àmbit esportiu i vital…

Entrenadors i entrenadores i esportistes fan tests motivacionals adequats a la seva categoria [infantil, cadet, juvenil-júnior i sènior] i després, amb les dades reunides, s’elabora un informe complet. El document inclou un estudi i recomanacions (àrees de millora) de la motivació endògena (interna) i la motivació exògena (externa), un balanç motivacional i assessorament. Hi ha dos informes per temporada: el primer, a partir de les primeres cinc o sis setmanes de l’inici de la competició, i l’altre, quan el club ho cregui oportú.

“És una informació adequada per poder-hi actuar i és útil i necessària per als esportistes i les seves famílies, el cos tècnic, els dirigents… En definitiva, per a qui conforma l’entitat. Es tracta de prendre consciència dels teus punts forts, les teves àrees de millora i percepcions”, exposa Esteller.

Motivacions i frens

L’entrevistat defensa que cada persona té una motivació diferent i també frens diferents que el poden arribar a desmotivar. El santsenc utilitza un camí personalitzat per a acompanyar els jugadors professionals a qui fa mentoria. “Canviar el caràcter d’algú és molt complicat i fer-ho no és la meva intenció. Si una persona és foc, cremarà, i no li pots treure la seva essència. Sí que cal, però, que es modifiquin certes conductes i comportaments perquè no provoqui un incendi”, afegeix.

El retorn a les pistes

“‘Gaudiu al màxim perquè això s’acaba. Passeu-ho molt bé perquè l’esport és molt maco’, els insisteixo als esportistes professionals als qui faig mentoria. Jo no vaig fruir prou de l’elit”, enraona Esteller. Sí que ho va fer a partir del seu retorn a les pistes, en un context molt menys exigent, al CB Olesa de Joan Peñarroya [després també vestiria la samarreta del CB Granollers o del CB Sitges]. “En Joan em va preguntar si volia entrenar-me amb el grup. En aquell moment vivia molt a prop d’Olesa i, com que coneixia la majoria dels companys i eren amics, m’hi vaig quedar. M’ho vaig passar genial”, conclou.