Memorial víctimes trànsit

Foto: Ajuntament

Fer turisme de quilòmetre zero no només vol dir redescobrir la nostra ciutat, sinó prendre consciència de realitats que sovint, de tan interioritzades, ens passes desapercebudes o no els donem la importància que tenen.

I sento com la muda
mort dels homes s’emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor

Amb aquest fragment del poema Cançó de la mort callada, de Salvador Espriu, en una zona enjardinada al costat del passeig Marítim de Nova Icària i l’espigó del Bogatell un banc d’acer d’11 metres de longitud ens convida a fer silenci i recordar les persones que han mort en accidents de trànsit. És el Memorial en record de les víctimes de trànsit, que des de l’abril de 2019 ens remarca que les víctimes d’un accident no són només les persones que hi moren, sinó també els seus familiars i amics, fent més visible les conseqüències dels accidents i el dolor que comporten.

La projecció de les ombres que generen les lletres encunyades quan hi toca el sol permeten llegir un poema

Les principals associacions de víctimes d’accidents de trànsit, P(A)T i STOP Accidents, havien demanat a l’Ajuntament de Barcelona la instal·lació d’un espai memorial com aquest, i l’any 2019 el consistori el va fer realitat.

En el seu moment es va decidir instal·lar el monument en aquest indret pel seu caràcter memorial i perquè serveix com a lloc de trobada per a actes en record de les víctimes d’accidents de trànsit, però anar-lo a visitar és una experiència del tot recomanable. No només per prendre consciència d’aquesta realitat, sinó també per gaudir del lloc i del monument, que permet llegir el fragment del poema d’Espriu a través de la projecció de les ombres que generen un seguit de lletres encunyades quan hi toca el sol. Un bonic joc de llums natural que s’ha de veure en directe per poder apreciar en tota la seva bellesa.

El monument també inclou una placa on es reprodueix la inscripció del fragment del poema d’Espriu i la frase “A les víctimes de trànsit”. Tot plegat va ser dissenyat l’any 2010 per l’arquitecta Judit Masana, adscrita a la Direcció d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, que va morir l’any 2016.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram