Foto: Ajuntament

Zones verdes, espais de joc, instal·lacions esportives, piscines i zones de passeig: tot això es pot trobar al parc de Can Dragó, que en realitat és molt més que un parc. Situat a mig camí entre l’avinguda Meridiana i Sant Andreu, i amb gairebé dotze hectàrees de superfície, Can Dragó és un dels pulmons verds més importants del barri de Porta i del districte de Nou Barris. Per tot plegat, és un d’aquells llocs on ve de gust passar el típic dia assolellat d’hivern que ja fa olor de primavera.

Inaugurat a la dècada dels noranta, deu el seu nom a una antiga masia del segle XVII anomenada, efectivament, Can Dragó, que va ser enderrocada l’any 1973. Des de la seva creació, el complex s’ha anat ampliant fins a esdevenir l’espai polivalent que és avui dia.

EL SOMNI DE TOT ESPORTISTA
Dissenyat per Enric Penyes, el parc de Can Dragó no només compta amb nombroses àrees públiques d’esbarjo i esplai per a tots els visitants, sinó que té molt més a oferir, sobretot per als amants de l’esport. En les seves prop de dotze hectàrees, s’hi poden trobar les piscines cobertes més grans de la ciutat, una pista d’atletisme o un poliesportiu, entre d’altres.

UN TRESOR A DESCOBRIR A PEU O EN BICI
Qui vulgui fer exercici d’una forma més tranquil·la també trobarà en el parc de Can Dragó el seu espai perfecte. Aquest tresor verd està pensat especialment per a vianants i ciclistes: el seu perímetre es pot recórrer fàcilment a través dels bulevards flanquejats per arbres i bancs que el separen de les seves instal·lacions esportives.

Passejar entre les acàcies, els pollancres i els plataners, sigui caminant o en bicicleta, pot ser un autèntic luxe i un petit retir entre els enormes blocs d’edificis que hi ha al districte de Nou Barris.

ART I RECORD
Per si no n’hi hagués prou, Can Dragó també té atractius artístics, entre els quals destaca la rèplica d’una escultura de Pau Gargallo, Els aurigues olímpics, situada sobre un promontori de gespa al mig del parc.

D’altra banda, també hi ha el monument Tall Irregular Progression, de Sol LeWitt, en record a les víctimes de l’atemptat d’Hipercor perpetrat per ETA el 19 de juny de 1987.