Foto: Ajuntament
El caràcter i la història dels barris resideix, en bona part, en els edificis icònics que han resistit el pas del temps i han esdevingut un petit tresor. És el cas de l’estació de Magòria, a la confluència de la Gran Via amb el carrer del Moianès, a la cruïlla on conflueixen la Bordeta, Hostafrancs i la Font de la Guatlla, un record de l’època en què els Ferrocarrils Catalans passaven per la zona, abans que se soterrés la línia i es desviés cap a plaça Espanya. Es tracta d’un edifici de gran valor, dissenyat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà i construït entre 1911 i 1912, combinant diversos estils. Per unes coses i per unes altres, és un tresor de Sants-Montjuïc que actualment acull el Casal Cívic i Comunitari Barcelona-Magòria.
És un edifici difícil de classificar per l’estil eclèctic de l’arquitecte Domènech i Estapà
El projecte va néixer de la necessitat que hi havia a l’època de connectar més ràpidament les comarques amb la ciutat, i l’estació es va inaugurar el 29 de desembre del 1912 com a cap de línia entre Barcelona i l’Anoia, prenent el nom de la riera de Magòria, que moria en aquest indret.
L’edifici es va encarregar a Josep Domènech i Estapà, arquitecte tarragoní catedràtic de Geodèsia i de Geometria Descriptiva a la Universitat de Barcelona, un professional que va conrear un estil propi partint d’estils arquitectònics clàssics i allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com ara el modernisme.
El maó, un tret distintiu
A la Bordeta, l’arquitecte va dissenyar un edifici difícil de classificar, però amb trets molt característics de l’època. Les façanes central i lateral són de pedra, decorades amb relleus. Les cobertes inclinades són de teula àrab. La façana està resolta amb una combinació de maçoneria i carreus irregulars, i la torre està revestida amb estuc.
El conjunt està coronat per una torre-rellotge que ressalta la verticalitat de l’edifici i que destaca, no només per l’alçària, sinó per l’ús de maons, cosa que li dona un aspecte molt atractiu. De fet, el maó és un dels recursos més destacats de l’estació de Magòria i també és present a les obertures de les dues façanes, a les finestres i a les portes. També és molt remarcable la decoració de ceràmica vidriada en forma de trencadís en diferents punts. A dins, l’edifici conserva les antigues dependències, i aquest és un altre bon motiu per visitar-lo i aprendre una mica més sobre la història dels ferrocarrils a Barcelona.
