Foto: Ajuntament

La casa Ca n’Artés sobreviu al pas del temps com un vestigi del passat rural de Nou Barris. Aquest edifici medieval –situat a pocs metres de la plaça Virrei Amat– forma part del conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, un petit nucli de població rural que es va originar al segle XI al voltant d’una antiga ermita. Flanquejada per grans hectàrees de conreus, Ca n’Artés va ser un lloc de pas important de l’època, ja que en aquest punt es creuaven els camins de Sant Iscle i d’Horta. Aquesta ubicació estratègica va convertir la casa en un hostal per a viatgers que va estar en funcionament almenys fins al segle XV.

Com indica el seu nom, aquest emblemàtic edifici va ser propietat del mossèn Pere d’Artés, un religiós que va ostentar càrrecs importants a les corts de Joan I i Martí l’Humà. Artés era un amant de les arts i de la cultura i per això es va erigir en una de les figures protectores de grans noms de la vida cultural de l’època, com per exemple dels escriptors Guillem de Copons i Francesc Eiximenis, que li van dedicar algunes de les seves obres.

La casa va ser fins al segle XV un hostal per a viatgers per la seva ubicació en un lloc de pas entre Sant Iscle i Horta

CONJUNT HISTÒRIC PROTEGIT
Un dels aspectes més destacables de Ca n’Artés és la seva arquitectura. La casa encara conserva elements originaris de l’època medieval, com la porta d’arc de mig punt al centre de la façana principal i una de les finestres amb un arc apuntat. Actualment, l’edifici està dividit en tres parts: la primera és el local del forn, amb un habitatge al primer pis; la segona és un altre local que coincideix amb la porta principal i comprèn l’única finestra de la part baixa; i la tercera és un primer pis amb entrada per una escala lateral.

La construcció forma part del Catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Dins del conjunt protegit també hi figura el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, una capella construïda el 1782 i restaurada el 2004, però que s’erigeix sobre un temple preromànic dedicat a Santa Eulàlia que data almenys del segle X. La històrica capella va resultar molt danyada durant la Guerra Civil espanyola, quan va ser utilitzada com un magatzem i després abandonada. No es va poder recuperar fins a finals dels anys 60.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram