Raquel Gil Espai Línia

Raquel Gil va conversar amb el director editorial dels diaris Línia, Arnau Nadeu, a l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Sovint s’oblida que una de les parts més importants de la política és la de gestionar els recursos per crear riquesa i repartir-la. El 1992, quan Bill Clinton va guanyar les seves primeres eleccions als Estats Units, ho va fer amb un lema prou contundent: “És l’economia, idiota!”. El demòcrata, d’una manera arriscada, recordava als votants que la política mai ha de deixar de banda el terreny material. De fet, la mateixa etimologia de la paraula així ho reflecteix. Economia no és altra cosa que “la gestió de la casa”.

Sigui com sigui, i portant-ho al terreny local, totes aquestes idees tenen la mateixa o més validesa actualment. Quan parlem de política de proximitat, parlem d’economia de proximitat. En això es va centrar la conversa que van mantenir la presidenta de Barcelona Activa i regidora de Promoció Econòmica i Treball de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, i el director editorial dels diaris Línia, Arnau Nadeu, ahir a la tarda a l’Espai Línia.

Ho van fer en un moment força dolç per a l’economia de la capital catalana. Les xifres indiquen que la ciutat registra un atur del 6,1% –el més baix dels darrers 16 anys–, una taxa d’activitat específica del 85% i una taxa d’ocupació específica del 79,8% –les més altes des del 2002–. Ara bé, Gil no es va voler mostrar triomfalista del tot i va assenyalar que, “mentre hi hagi gent que busca feina i no en troba, queden coses per fer”.

Aquesta va ser la tendència general de tota la conversa: la contenció. No obstant això, la regidora va reconèixer que durant la pandèmia es van fer projeccions de futur i “ni en les més optimistes” es pensava que la situació evolucionaria tan bé. En aquest sentit, va assegurar que, en gran part, el moment actual té a veure amb “les mesures que es van posar en marxa des del govern espanyol, com els ERTO, que han servit per millorar la situació”.

Economia de barri

Si la política peca de no parlar d’economia, encara peca més de no tractar la base de l’economia: l’economia de proximitat. “Els barris són el motor de l’economia de la ciutat”, va dir Gil per afegir que en aquest camp també s’ha apreciat una millora substancial en els darrers temps amb les xifres del sector comercial. “Els barris són generadors de talent i també n’atrauen”, va destacar. De fet, el consistori treballa en polítiques específiques per als barris, com els ajuts Impulsem el que fas, que a ulls de Gil són vitals per als emprenedors i han servit perquè moltes idees “es facin realitat”.

Així mateix, pel que fa als índexs comercials, Gil va posar sobre la taula la bona situació que es viu a Barcelona. “Ens reunim amb els eixos comercials i veiem que en general les xifres són bones”, va assenyalar per reconèixer, seguidament, que en aquest camp cal fer un salt endavant en termes de digitalització.

Raquel Gil Espai Línia

Raquel Gil, en un moment de la conversa a l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Diversificació

Un altre dels elements que la regidora va valorar va ser la diversificació de l’economia de cadascun dels districtes de la ciutat. “Hi ha moltes Barcelones a escala econòmica i això és bo, perquè, si no, tindríem una dependència de certs sectors”, va afirmar. La reflexió de Gil contrasta amb les veus que consideren que Barcelona depèn en excés del turisme. Tanmateix, la socialista va assenyalar que, “si haguéssim depès únicament del turisme durant la pandèmia”, les conseqüències de la crisi sanitària haurien estat molt més devastadores.

Amb tot, la regidora va assegurar que “hi ha d’haver moltes Barcelones per diversificar l’economia” i va asseverar que és el camí en el qual treballa l’Ajuntament, impulsant “l’economia blava, l’economia verda o l’economia de les cures”. De totes maneres, Gil va reconèixer que el turisme té un pes important a la ciutat i va afegir que “té externalitats negatives, però també genera molta ocupació”. Alhora, va dir que des de l’Ajuntament es treballa per aconseguir atraure “un turisme de qualitat” que continuï sent “punter en fires”.

El repte femení

L’atur de les dones a Barcelona és del 6,3%, només 0,4 punts per sobre del dels homes. Tal com va recordar Nadeu, aquesta diferència és una de les més petites de la història recent. En aquest sentit, i tot i que va mostrar-se satisfeta, Gil també va alertar que encara hi ha “altres bretxes com la dels salaris, la dels sectors on hi ha més dones i la de les jerarquies a l’empresa”. “Les dones continuen estant en inferioritat i, per exemple, accedeixen menys al finançament per engegar empreses que els homes”, va lamentar.

Alhora, Gil, que també és regidora de Feminismes i Igualtat, va fe