Al Vallès Occidental hi ha 43.730 estudiants, dels quals 25.180 són d’altres comarques. Foto: Albert Segura/ACN
Quan ens referim als moviments migratoris que viu Catalunya, sovint parlem d’aquelles persones que no han nascut a l’estat espanyol. Amb tot, hi ha una migració que no es tracta amb tanta freqüència: la que es produeix de forma interna. En el cas de Barcelona i l’àrea metropolitana, hi ha una població destacada que ha nascut a la resta del país i que no té tanta presència a les estadístiques.
Segons dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat), al Barcelonès hi ha 1,26 milions de persones nascudes a Catalunya, de les quals 12.564 són de la demarcació de Girona, 19.173 de la de Lleida i 16.338 de la de Tarragona. En el cas del Baix Llobregat, amb més de mig milió d’habitants nascuts a Catalunya, 2.352 són de Girona, 4.398 de Lleida i 4.791 de Tarragona. En conjunt, a tot el territori metropolità hi ha 30.447 persones nascudes a Girona, 35.190 a Lleida i 29.769 a Tarragona.
Les xifres, però, no reflecteixen del tot el que passa a la metròpoli, ja que hi ha catalans que han nascut fora de la capital i que no estan empadronats a la ciutat i la seva rodalia. Són els joves que venen a viure a la metròpoli quan han d’estudiar a la universitat, que mai s’empadronen aquí i que, per tant, no queden registrats a les estadístiques.
Les dades de l’Idescat apunten que el 2021 hi havia 103.020 estudiants al Barcelonès, dels quals 48.980 eren alumnes de fora de la comarca. En el cas del Vallès Occidental, on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona i altres centres d’educació superior, com per exemple l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, hi ha 43.730 alumnes, dels quals 25.180 són d’altres comarques.
N’hi ha molts que van i venen cada dia des dels municipis on han nascut, però n’hi ha d’altres que acabaven vivint a la metròpoli, i fins i tot un dia alguns decideixen que Barcelona o algun dels municipis de la rodalia són un lloc adequat per viure-hi després de la universitat. Són els que van venir i es van quedar a la regió.
En primera persona
El Pau és d’Igualada i, amb anades i vingudes, fa 14 anys que viu a Barcelona. En el seu cas va arribar a la ciutat per estudiar enginyeria industrial. “El primer any anava i venia d’Igualada, però perdia molt temps, i ja el segon any vaig començar a viure aquí en un pis d’estudiants”, explica. El pis era a les Corts, i allà el Pau recorda que s’ho va passar d’allò més bé. “Amb perspectiva m’adono que no vaig descobrir gaire la ciutat”, reconeix.
Que citi el barri de les Corts podria semblar quelcom sense més importància. Malgrat això, les zones que ocupen els estudiants a Barcelona tenen a veure amb el seu lloc d’origen. Barris com el Fort Pienc o Sants són tradicionalment llocs on hi ha una important població d’estudiants, perquè hi ha estacions de tren i d’autobusos que faciliten les tornades a casa. Per altra banda, hi ha molts estudiants de la demarcació de Lleida que viuen a la zona sud de la Diagonal, perquè a més de ser un lloc amb moltes universitats és més fàcil i ràpid sortir en cotxe de Barcelona cap al municipi d’origen.
Més enllà d’això, després d’estar un temps a Anglaterra, el Pau va estar vivint a Igualada, però de nou va tornar a Barcelona perquè “volia experimentar la ciutat d’una altra manera, treballant i amb més poder adquisitiu”. Així va ser com amb uns amics de la capital de l’Anoia i altres de Barcelona va començar a viure en un pis a l’Eixample. “Tot i que van ser anys molt divertits, allà em sentia atabalat perquè no estava acostumat al soroll i als cotxes”, diu.
Ara ha començat a viure al Poblenou amb la seva parella, que és de Barcelona, i ha descobert una ciutat que no coneixia. “Estar a prop del mar és una cosa que valoro molt, però de tant en tant tinc ganes de marxar de Barcelona per estar més en calma i poder sentir el silenci i la solitud”, explica.
Entre els seus amics que van venir d’Igualada n’hi ha molt pocs que s’hagin quedat a Barcelona. “Ara que ja són més grans, encaren la seva vida familiar i valoren estar en una ciutat més tranquil·la i a prop de la natura”, diu per afegir que, de moment, ell no es planteja marxar.
Com en el cas del Pau, la Maria també va venir a estudiar a Barcelona amb un nombrós grup d’amigues. “Vaig venir quan tenia 18 anys per estudiar Mediambientals a la universitat, amb un grup de vuit amigues més”, explica. No obstant això, del seu poble, Puig-Reig, al Berguedà, hi havia gent que cada dia anava i venia a Barcelona per estudiar.
Ara, amb 38 anys, ja porta més de mitja vida vivint a la metròpoli. En fa tres, de fet, que va marxar a viure a la Floresta, a prop de Sant Cugat, amb la seva parella, i allà va néixer el seu primer fill. Amb tot, diu que des del principi tenia “bastant clar que no volia tornar al poble”.
Per la seva banda, les seves amigues no ho vivien de la mateixa manera que ella. “De les vuit que érem, quatre ens vam quedar, dues per feina i jo i una altra amiga perquè ens agradava”, relata. D’aquelles quatre que van resistir, una ha estat mare i viu entre Barcelona i Puig-Reig. “La gent es quedava per feina, però ara, a mesura que ens hem fet grans, molts viuen allà, tot i que baixen a treballar a Barcelona, perquè el preu del lloguer és molt millor”, diu la Maria per concloure que la covid també va ser un detonant que va fer que molts dels que van venir per quedar-se decidissin tornar.
