Calçots damunt la graella. Foto: Laia Poblado/Arxiu ACN
Els barris del districte de Sants-Montjuïc s’ompliran durant les pròximes setmanes de dinars populars amb els calçots i les carxofes com a protagonistes.
La tradició dels dinars populars ve dels anys 70, tal com explica Agus Giralt, historiador santsenc i membre de la Comissió de Festes del carrer Papin a Línia Sants. Durant els anys de transició, després de tot el que havia implicat la dictadura, “hi havia una voluntat de recuperar les activitats populars”, relata Giralt, “és l’època del ressorgir de les entitats i ateneus populars”.
Anar a les primeres calçotades era una “bogeria”, afirma en Jordi Falcó
Els dinars veïnals servien per generar comunitat i germanor als barris, “eren una manera més de recuperar les activitats al carrer”. De la mateixa manera, “les comissions de festes es comencen a recuperar i tornen a organitzar-se”, afirma Giralt. Un exemple d’aquesta recuperació social va ser el retorn de la Festa Major de Sants, una tradició que existia des de 1837 i que va desaparèixer durant la repressió franquista.
La primera calçotada
La calçotada més antiga és la del Casal Independentista de Sants, i Giralt explica que “la tria del calçot, va ser, segurament, casual”, l’excusa perfecta per reunir el veïnat i fer un àpat tradicional.
En Jordi Falcó del Centre Social de Sants, recorda anar a una de les primeres calçotades i explica que era una “bogeria” i una gran festa.
La proposta d’èxit es va anar estenent i altres van agafar el Casal d’exemple per organitzar els seus dinars, i així es van anar multiplicant les propostes fins a arribar cada vegada a més comissions, barris i carrers.
La primera carxofada
Des de la comissió de festes del carrer Papin, però, van reformular la idea i fa tres anys que organitzen una carxofada popular. “Hi ha gent a la comissió bastant fan de les carxofes i vam decidir fer una cosa una mica diferent”, explica Giralt.
Recorda que la primera vegada que la van organitzar va ser el 2021 quan encara hi havia restriccions per la pandèmia del coronavirus. Això els va posar alguns entrebancs, ja que el seu carrer és força estret. Si bé, es van unir amb el carrer Sagunt i van poder fer una festa plegats.
La història d’una ceba ara famosa
El relat popular explica que els calçots van ser l’error d’un agricultor de Valls, en Xat de Benaiges, que un dia va posar al foc dues cebes peculiars que havien crescut on ell cultivava cebes blanques i, de sobte, va descobrir un gust únic que de seguida es va popularitzar a les cases de camp.
La resposta de la gent és sempre positiva, assegura Giralt, que diu que ja tenen 450 persones inscrites a la seva carxofada. Fins al març, hi haurà dinars per llepar-se els dits gairebé tots els caps de setmana als carrers de diferents barris, com ara la Font de la Guatlla, la Bordeta, Hostafrancs. El menú promet ser deliciós: de primer, calçots o carxofes, amb la sagrada salsa romesco i, pels qui encara tinguin més gana, de segon hi haurà carn i botifarra.
Per poder assistir-hi cal inscriure’s a la convocatòria de la comissió que organitzi l’àpat.
