Lluís Llanas, president de l’ Associació de Comerciants Creu Coberta

CREU COBERTA

Els caps de setmana acostumo a comprar la premsa. Quan hom arriba al quiosc, a part de les preferències dels diaris de torn, dels que són en català, és clar, trobem que hi ha muntanyes de paquets, estris, bosses, plàstics i altres productes que s’apilen al costat de la premsa. Entre aquests paquetets hi podem trobar tasses per a l’esmorzar, jocs de tovalloles, dessuadores del Barça o de qualsevol altre equip, ganivets de tallar pernil, bijuteria, pel·lícules de cinema, mocadors…

És una estratègia del món de la premsa, associada a empreses d’altres sectors, per a fer més atractiva l’oferta dominical dels seus periòdics. Ja sabem que, si volem totes les col·leccions que ens ofereixen, el diari del diumenge ens costarà més de deu euros. Però al mateix temps, tornarem a casa amb una bossa plena de coses per a tota la família.

La iniciativa ha estat seguida, i readaptada al sector bancari. Ara, per obrir un dipòsit, o per altres productes del banc, tenim dret a obtenir tota una vaixella o coberteria, un joc de mantes i fundes nòrdiques, una bàscula, una cafetera o una consola per als nens. Altres et regalen l’assegurança del cotxe. Hi ha fins i tot qui et paga el cap de setmana a un hotelet d’Andorra. Tot això, no com a regals a la nostra fidelitat, sinó a compte dels interessos que ens correspondrien, i als quals renunciem per un rellotge o unes sabatilles. Ara, a més, s’han reconvertit en immobiliàries, on t’ofereixen el pis dels teus somnis.

Es tracta, en tots els casos, d’una intromissió important en els nostres negocis.

Aquest fet, que podria semblar simpàtic en un principi, fruit de la novetat i de la curiositat, resulta una greu competència deslleial. Les grans empreses, siguin del que siguin, ofereixen sovint unes promocions amb productes que res tenen a veure amb el que venen o ofereixen. El dret a fer promocions existeix, és clar. Però, en quines condicions?

Diu la dita que si no pots lluitar contra les adversitats, t’hi uneixis. Bé, hauríem de considerar si, a partir d’ara, tots aquells comerços de Creu Coberta que ho desitgin, regalin una targeta bancària, o un dipòsit a terminis, quan els comprin una jaqueta, o  quan contractin una reforma a la llar. O, si s’escau, perquè no esdevenir corresponsals bancaris? A Mèxic funciona de forma estandaritzada, i a molts pobles de Catalunya, ja s’ha posat en pràctica de forma eficient, ja que la xarxa d’oficines s’ha hagut de reduir per la crisi.

Una solució menys complexa d’implementar és que quan els clients vinguin a les nostres cafeteries a esmorzar, ja els regalem el diari amb el cafè amb llet i croissant. O quan vinguin a comprar el pa, els regalem una revista del cor. Què hi diran, aquells que no fan escarafalls de fer-nos la competència diària, de que nosaltres puguem fer el mateix amb els seus productes?