En aquest número de la revista Creu Coberta entrevistem a l’Antoni Carvallido, conseller de Cultura de Sants-Montjuïc, amb qui parlem de comerç i de cultura de forma distesa. És veí del nostre barri, i acumula una llarga trajectòria al món associatiu.
-En una època on es prioritzen els serveis socials o l’economia abans que la cultura, teniu molta feina?
-La feina feixuga és de les entitats, que són les que omplen de cultura el nostre districte. L’equip de govern el que tenim clar és que hem d’ajudar a tothom, i per això cal mantenir la cultura associativa del nostre districte i l’esport, cal continuar amb aquesta tradició irrenunciable.
-Venint del món associatiu, tens més coneixement de l’esforç que representa oi?
-Crec que si. S’ha de treballar i participar de les associacions per donar-se compte del que es fa. Aprens a valorar-ho molt més, i tens en compte l’esforç del dia a dia, les dificultats que comporta en quant a espais, economia, creativitat. El patrimoni de les entitats són els seus voluntaris.
-I quines receptes hi ha, per poder mantenir la cultura en aquests dies de crisi?
-La filosofia del nostre equip de govern és que les ajudes han d’arribar a tothom. Sovint pensem que les dificultats econòmiques de la crisis han de fer passar a un segon terme les activitats culturals o lúdiques, però hi ha fórmules que han d’impedir això. Per exemple, intentar potenciar els centres públics on es fan activitats, els centres cívics, guanyar en eficàcia, en la qualitat de les instal·lacions. I posar-los al servei de les entitats, de la cultura. Cal la màxima eficiència, i això és una de les nostres fites.
-Què me’n dius dels equipaments culturals que es reclamen?
-Ara ens calen diners, i no es pot fer tot el que es voldria. Barcelona de moment està sanejada, però hem de cuidar-ne els ingressos. Amb això vull dir que en aquesta època és important sobretot invertir i treure el màxim rendiment dels equipaments que ja hi ha, arribar a acords amb entitats, i poc a poc, anar adequant el que seran els grans equipaments del futur, als quals avui per avui no podem abocar-hi la inversió que voldríem.
-L’Associació de Comerciants Creu Coberta sem pre ha tingut molt present la cultura, en els esdeveniments que realitza i fires, al llarg de l’any.
-Això demostra molta sensibilitat. I això és perquè es manté el comerç tradicional, familiar però competent i modern. Tot i això, veurem que cada vegada comptem amb més multinacionals o empreses de fora. Cal que aquests també facin seu el barri, i hi inverteixin.
-Quins creus que són els reptes del comerç a Creu Coberta, barri que coneixes molt be?
-Ara cal mantenir-lo, i que no decaigui. Tenim un atur molt elevat. Cal posar les facilitats al comerç per a que recuperi les vendes i la il·lusió, eliminar-los traves, ajudar a l’emprenedor, etc. Un cop sortim de la crisi, ho veurem diferent.
-Ha generat, tanmateix, certa solidaritat.
-Si, és un dels aspectes que ha posat de manifest aquesta crisi, la solidaritat intergeneracional. Ha fomentat els valors. Tots veiem les situacions difícils per les que passen alguns veïns, i les veiem més a prop que abans. A tots ens pot tocar.
-Tornant a la cultura, ens han acostumat a que sigui gratuïta, i així l’hem devaluat. Què en penses?
-La cultura té un preu i l’ha de tenir. Encara que sigui gratuït, perquè és públic, no vol dir que no tingui un cost, que assumim tots amb els impostos. Els diners surten de les butxaques de tothom. Sí que ha d’haver un accés fàcil i universal a la cultura, però ha de tenir un mínim cost. Si no, no ho valorem.
-Abans, els petits establiments de barri finançaven activitats culturals, també de barri.
-Exacte, recordo que a l’escola Joan Pelegrí es feien Pastorets, teatre, coral… a mitjans dels anys seixanta, i més o menys, cada activitat tenia una botiga o diverses que ajudaven a patrocinar-ho. I aquells anys no eren tampoc gaire llustrosos, sinó que la crisi també ens afectava bastant. Hauríem de pensar en aquest micromecenatge com a una fórmula per acostar comerç i cultura, i que fos beneficiós no només per a les entitats culturals, sinó també per als establiments comercials. Ha d’haver-hi un retorn.
-Així doncs, la cultura i les entitats poden beneficiar el comerç?
-És clar, els millors fans de les botigues del barri, que venen gràcies al boca orella, han de ser les entitats, els veïns, les escoles, les associacions culturals.
