Abans d’ahir es van complir 75 anys de l’execució a la localitat valenciana de Paterna de l’anarcosindicalista santsenc Joan Peiró juntament amb sis integrants més de la CNT. Per homenatjar la figura de Peiró, la plaça que porta el seu nom, situada al costat de l’estació de Sants, va acollir l’acte d’inauguració d’una placa commemorativa.
Peiró va néixer a Hostafrancs el febrer del 1887 i de ben jove, a la dècada dels 20, va ser escollit secretari general de la CNT i ministre d’Indústria durant la Segona República. Va ser, sens dubte, un dels líders anarquistes més destacats durant l’època en la qual la CNT va ser hegemònica a Catalunya. L’any 1939 es va refugiar a França, on va quedar atrapat per la invasió alemanya. Va acabar a Alemanya, des d’on va ser extradit a Espanya a principis del 1941. Després de ser torturat, durant el seu judici el franquisme li va oferir passar a formar part del Sindicat Vertical. S’hi va negar i va ser condemnat a mort i executat.
L’encarregada d’obrir l’acte d’homenatge va ser la regidora Laura Pérez, que va remarcar que la figura de Peiró significa “parlar de la revolució social de cooperativisme i de cultura però també d’un arrelament no només a Hostafrancs, on va néixer, sinó de tot el moviment obrer santsenc”. Les paraules de Pérez les van escoltar les, aproximadament, 150 persones que van assistir a l’acte, entre les quals hi havia alguns dels néts de Peiró.
Després de Pérez, el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, va afirmar que Peiró “representa la millor tradició obrera catalana” i va recordar que va ser víctima tant del franquisme com de la Gestapo. Pisarello va afegir que homenatjar Peiró implicava homenatjar un autèntic activista, “una persona amb una capacitat creativa enorme, que no va aprendre a llegir i escriure fins als 22 anys i que tanmateix va ser capaç de dirigir una cooperativa, diaris i de tenir responsabilitats d’altíssim nivell com a màxim dirigent de la CNT i com a Ministre d’Indústria”.
També van intervenir a l’acte d’homenatge el Grup de Memòria i d’Història Local, la Fundació Seguí, la Fundació Roca Gales i el conseller de cultura del Districte, Josep Sanromà.
