Hi va haver un temps en el qual Barcelona no es posava tant guapa; quan el somni dels Jocs Olímpics era tant sols això, un somni. En aquells moments, la ciutat comtal no mirava al mar, sinó a les fàbriques tèxtils i a les indústries que poblaven bona part de la capital catalana.
L’any 1992, però, va arribar amb les Olímpiades sota el braç, i es va iniciar la transformació definitiva de Barcelona. Van néixer l’Anella Olímpica de la muntanya de Montjuïc, el front marítim, el port olímpic, i un llarg etcètera de nous espais a la ciutat. Enrere quedava el record esmorteït dels seus antics barris de barraques. Els records de les barraques de Montjuïc, el Somorrostro, la Perona o el Carmel s’enderrocaven després d’un segle de vida.
Els antics barris de xavoles de Barcelona, nascuts amb la revolució tèxtil a finals del segle XIX, van començar a desaparèixer a finals dels anys 60, i el canvi va ser més evident durant els anys 70 i 80. La ciutat s’havia de modernitzar, sobretot arran de l’anunci de la cita olímpica, i era obligada una renovació total. Però el fet és que es va convertir en una cirurgia estètica radical. Es van ender-rocar les diverses barriades, ensorrant-hi també el seu record. De cop i volta, a Barcelona, la ciutat del disseny, semblava que no s’hi havien aixecat mai barraques.
Però la memòria és tossuda i el record d’aquests barris era més viu que mai, ja que els seus antics veïns encara vivien a la ciutat i hi passejaven pels seus renovats carrers. El seu esperit reivindicatiu i la seva unió en la Comissió Ciutadana per a la memòria dels barris de barraques de Barcelona, ha fet possible que s’aprovi la senyalització per part de l’Ajuntament d’aquests barris. “És una excel·lent idea i s’emmarca en la línia de l’equip de govern, que vol recuperar la memòria històrica i reconèixer aquest passat”, explica la regidora de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda.
BARRAQUES A MONTJUÏC
El barri de barraques de Montjuïc va ser un dels més grans de tota Barcelona, ja que s’estenia per tota la muntanya. Els seus límits s’estenien des de la part més alta del Poble Sec fins a Magòria i fins al cementiri, el famós Can Tunis, al llindar del port.
En total, es van arribar a comptabilitzar fins a 6.478 xavoles abans de l’any 1929. Va ser en aquell moment, precisament, quan més va créixer el nucli de barraques, ja que es va alimentar dels treballadors d’Espanya que arribaven per treballar en les obres de l’Exposició Universal del 1929. Barriades com Can Valero, la Fossa o Tres Pins encara resten en la memòria viva dels seus antics veïns i dels barris que actualment els substitueixen.
Va ser arran d’una visita del dictador Franco al Castell de Montjuïc l’any 1963 que el barri de barraques va anar desapareixent. La construcció del parc d’atraccions i dels estudis de TVE a Miramar van ser un primer pas en aquesta transformació. L’anunci dels Jocs Olímpics i la construcció de l’Anella Olímpica van acabar definitivament amb un barri que havia subsistit durant més d’un segle.
Els seus antics veïns han lamentat sempre que s’hagués esborrat quasi completament el seu record i volen que la ciutat en recuperi la memòria i homenatgi a tota la gent que hi va viure. En el final del documental Barraques. L’altra ciutat (2009), de TV3, Julia Aceituno, veïna d’un altre barri històric, el Somorrostro, afirma: “Quieran o no quieran, allí estuvo el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido allí nos merecíamos por lo menos que en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto ‘Somorrostro’. […] Porque nos lo merecemos, creo yo”.
Aquesta sentència del reportatge ha servit per unir diferents entitats i antics veïns d’aquests barris de barraques al voltant de la Comissió Ciutadana, que des de fa uns mesos reclama la recuperació de la memòria d’aquests barris i perquè l’Ajuntament els senyalitzi. Han aconseguit l’adhesió de més de cinquanta entitats i 700 persones.
“És una bona manera de conèixer i recordar, ja que molta gent d’aquell moment encara viu, com s’ha format la ciutat, el difícil que va ser la seva arribada per a molts espanyols que venien a Barcelona a la recerca de feina i el diferent que va ser aquella onada migratòria de l’actual”, destaca la regidora Imma Moraleda. Segons la responsable política, aquesta senyalització serà una bona manera de “saber d’on venim i cap a on anem”. Moraleda destaca, a més, que arran d’aquests barris i el seu trasllat va néixer molt moviment associatiu que, encara avui, és viu, com són les associacions de veïns.
HOMENATGE ESPERAT
Barris com el Somorrostro, Montjuïc, el Carmel i la Perona comptaran amb plaques commemoratives, que explicaran la seva història, els seus inicis i la seva desaparició. Almenys aquest és el desig de la Comissió Ciutadana, que desitjaria incloure-hi també algunes fotografies per tal de contrastar els canvis que han viscut els seus carrers. Ara per ara s’està estudiant les característiques d’aquestes senyals.
La desaparació dels barris de barraques a Barcelona va ser un procés inevitable i imparable a la ciutat. Però els seus veïns reclamaven i es mereixien un homenatge que, tot i fer-se esperar, per fi s’ha fet realitat.
