Visc a Barcelona des de fa 19 anys, però soc canari i membre de la plataforma ‘Canàries té un límit’. Conec de primera mà els problemes del creixement descontrolat de la indústria turística. A Barcelona, aquest creixement ha estat exponencial i ha generat problemes significatius als barris populars de la ciutat, tement ara un nou auge descontrolat després de la pandèmia. La indústria turística, si no es controla, reprodueix les pitjors dinàmiques del capitalisme salvatge, empobrint les majories.
Augment dels preus dels habitatges
El turisme descontrolat ha disparat els preus dels habitatges a Barcelona. Molts propietaris els converteixen en allotjaments turístics, reduint l’oferta de lloguers per als residents locals. Abans del 2015, el creixement de pisos turístics era de més de 2.000 per any. Encara que es va frenar mitjançant la suspensió de llicències i la persecució dels pisos il·legals durant els mandats de Barcelona En Comú, avui operen més de 10.000 pisos turístics a la ciutat. És urgent iniciar el tancament d’aquests pisos turístics immediatament, no en quatre anys, el màxim que permet la llei, com proposa el nou alcalde Jaume Collboni.
Durant els mandats de l’alcaldessa Ada Colau es va aprovar un Pla d’ordenació per a allotjaments turístics (PEUAT) i es van limitar les activitats turístiques a Ciutat Vella, però també en barris d’altres districtes, com el Poble-sec o Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc. Collboni, en canvi, està disposat a permetre 5.000 places turístiques més a la ciutat i l’ampliació de l’aeroport.
Saturació d’espais públics i mitjans de transport
La saturació d’espais públics i del transport és una altra conseqüència del turisme descontrolat. Els barris amb alta afluència turística es veuen desbordats, limitant l’accés dels residents a carrers, places, parcs i platges. Llocs com el Park Güell, la plaça Reial, la Rambla, les platges, però també el carrer Blai o Montjuïc, es tornen cada vegada més aliens per als residents.
Una xarxa de transport públic pensada lògicament per a l’activitat resident amb prou feines suporta el volum actual de turistes, especialment en certes línies de metro i bus. Durant els mandats de Barcelona En Comú es va reduir el preu del transport habitual per a residents en més d’un 50% i es va elevar el dels títols circumstancials. No obstant això, aquest 2024 s’ha produït la primera pujada de preus en vuit anys de l’actual T-usual.
Precarització al sector turístic
El creixement turístic ha anat substituint l’ocupació industrial i comercial amb condicions laborals clarament pitjors: baixos salaris, temporalitat i alta rotació de personal. Els salaris del sector turístic són gairebé un 20% menors que la mitjana salarial del país, malgrat un creixement de turistes a la ciutat que supera el 70% en els últims 25 anys. Aquesta precarització laboral ha limitat la capacitat d’estalvi i l’estabilitat econòmica de les famílies, deteriorant el benestar familiar per generar condicions més competitives per al benestar del turista.
Una situació insostenible
L’augment de preus de l’habitatge, la saturació urbana i la precarització laboral han portat a una pèrdua de benestar i poder adquisitiu de la gent comuna barcelonina. La pèrdua de benestar és econòmica, social i cultural. Els residents perden les seves llars, la convivència comunitària es deteriora i els barris es transformen en espais hostils. La identitat i el patrimoni cultural es dilueixen a favor d’una economia basada en una indústria que ha de ser controlada. Barcelona ha de reprendre el camí que ja vam iniciar en els últims anys per governar l’activitat turística. El camí ha de ser prioritzar la prosperitat veïnal i repartir els beneficis milionaris que genera la indústria per al desenvolupament econòmic local.
Ancor Mesa (Barcelona En Comú)
