El teixit veïnal segueix al peu del canó per combatre la crisi

La pandèmia ha fet proliferar, o bé ha donat més importància, a una sèrie d’iniciatives solidàries molt diverses, però que persegueixen un mateix objectiu: cobrir necessitats no sempre cobertes per les administracions per fer més fàcil la vida de les persones en temps de crisi. És el cas, per exemple, del Centre Social de Sants, que dos dies a la setmana ajuda veïns que necessiten demanar cita per vacunar-se o donar-se d’alta a l’aplicació La Meva Salut. “En un sol dia poden venir més de deu persones”, explica Mia Caritg, veïna d’Hostafrancs i sòcia de l’entitat. Caritg apunta que atenen col·lectius força diversos.

“Acostuma a venir gent gran sense prou coneixements digitals o alguns de més joves sense internet a casa, ordinador o mòbil”, afegeix fent referència a una iniciativa que també intenta que cap persona, sigui usuària dels seus serveis o no, es quedi sense vacuna. “Si algun dels beneficiaris contrau la covid, l’hi canviem la cita perquè no es poden desaprofitar cites que podrien utilitzar altres persones”, afirma.

El dret al menjar

Un altre cas és el de parròquia de Sant Medir del barri de la Bordeta, des d’on es distribueixen aliments des de fa anys. Segons explica la voluntària Lluïsa Puigardeu, arran de la pandèmia s’ha evidenciat un augment “claríssim” de la gent que necessita menjar. “Abans proporcionàvem mensualment aliments a unes 100 famílies, ara n’atenem al voltant de 200”, assenyala Puigardeu.

Paral·lelament, la voluntària de la parròquia recorda que els perfils de veïns del barri de la Bordeta i Sants que fan ús d’aquest servei acostumen a tenir més de cinquanta anys i, tots ells, tracten de subsistir davant de dificultats originades per la crisi o d’altres que venien d’abans. “Hi ha gent que ha perdut la feina, altres que estan en ERTO o que no poden assumir el cost del lloguer o la pujada del preu de la llum. Es troben en una situació de precarietat que no els hi permet arribar a final de mes”, afegeix Puigardeu. Per a ella, el més rellevant de la iniciativa és que dona a aquestes persones la tranquil·litat que cada mes tindran aliments “assegurats”, com ara ous o llet, i a més la possibilitat de sentir-se acollits. “Hi ha gent que ve perquè necessita parlar i sentir que davant d’aquest sot no està sola”, recalca la voluntària sobre les raons per les quals aquest servei no pot agafar vacances d’estiu. “No podem aturar-nos perquè la necessitat és present cada mes”, sentencia.

Envellir amb dignitat

Més que Cures és una associació sense ànim de lucre conformada per 12 dones que ofereixen serveis de neteja o cures i acompanyament a persones grans per millorar la seva qualitat de vida, segons explica la sòcia-fundadora, Ana Luisa Peres. Des del Poble-Sec, Peres assegura que el que fa diferent la seva tasca de la d’altres empreses no és només que ofereixen “treball digne” a dones dintre d’un sector “molt precaritzat” oferint-los un contracte de règim general amb dret a baixa laboral, atur o vacances. També, tal com afegeix, que atenen els usuaris de forma personalitzada a partir de les seves necessitats i, a més, que tenen un espai anomenat Racó de les cures. “A l’espai donem suport a les famílies o les formem perquè elles mateixes puguin realitzar certes cures”, subratlla Peres posant sobre la taula la gran importància dels seus serveis. “Les cures estan molt invisibilitzades, tot i que són crucials perquè la societat funcioni i perquè el final de la vida de les persones sigui digne”, conclou Peres.

Tot plegat confirma que una xarxa veïnal i d’entitats potent com la que hi ha al districte és clau en un moment com l’actual on molta gent pateix.