CREU COBERTA SHOPPING
Enguany fa seixanta anys que es dedica a la joieria i l’escultura i, tot i que està jubilat, segueix anant puntualment al taller a supervisar la tasca que es realitza en aquest enclavament secret del barri, al carrer Gayarre 46. Ens hi hem acostat.
Què li va semblar l’encàrrec del Mercuri del Comerç, per als Premis del concurs de Curtmetratges Creu Coberta Shopping & Shooting?
Una molt bona idea. És el més indicat, i a més quan és una imatge que ja existeix, als vitralls del Districte, molt millor.
Vostè és joier o escultor?
Jo sóc joier de base. El meu pare ja s’hi dedicava. Jo vaig entrar d’aprenent l’any 1954, i el 1972 ens vam establir aquí al carrer Gayarre, que era l’antiga casa dels avis, que eren pagesos als terrenys de l’Exposició.
I la feina d’on li venia?
Bàsicament treballàvem per a botigues, joieries i tallers.
Com es passa de la joia a l’escultura?
L’evolució meva ha estat natural. A partir d’un moment determinat vaig anar adquirint màquines de fondre més grans, i vam poder fer una sèrie de peces, des d’1 mil·límetre a 2 metres, que la majoria de joiers no feien; uns tenien unes màquines només per orfebreria, i altres eren grans foses. Ens vam especialitzar doncs, en peces d’una mida mitjana, i això va provocar un boca orella que va funcionar.
Sempre fonen amb bronze?
És el material idoni, és el material que més realisme dóna a l’escultura, que va més bé.
I en joieria quins materials treballen?
Abans molt or, també plata i gairebé res en llautó. Avui gairebé res en or, molta plata, i gairebé tot en llautó.
Per què?
Perquè avui la majoria de peces són de bijuteria, l’or s’ha devaluat molt.
Què en pensa de les botigues que van aparèixer de “Compro or”.
Em sembla el mateix que els que ara venen cigarrets electrònics. Dura el que ha de durar. Quan l’or va baixar de preu, se’n van deixar d’instal·lar.
L’or no és un negoci?
Ja no.
Quin és el procés per crear una escultura.
Primer tenir un escultor, propi o extern, que en faci el disseny i una peça a vegades en plastilina o a vegades en fang. Després en fem un motlle amb una mena de cautxú sintètic, i l’omplim amb cera. Treballem la tècnica de la cera perduda, que després dissolem en aigua. La major part de cera es recupera. Quan tenim el negatiu fet es posa a coure al forn les hores que calgui. A part, fonem el metall, que després introduïm al cilindre incandescent. I quan és ple, el deixem refredar. Tot porta el seu temps, i no es pot córrer.
Quines peces li ha fet més il·lusió fondre?
Ara treballem amb en Jaume Plensa que és un gran escultor. També fem les peces de Dalí d’una mida mitjana, som els creadors del Premi Gaudí de l’Acadèmia de Cinema, i darrerament vam fer una placa de bronze en record dels aviadors de la Guerra Civil a la Batalla de l’Ebre.
