CREU COBERTA
Des de Creu Coberta tenim en compte la participació dels nous comerciants, que provenen d’arreu del món i s’instal·len al nostre barri, per a que comparteixin el nostre espai, coneguin les nostres formes de comerç, les nostres tradicions, i s’integrin perfectament en un model comercial d’èxit i que busca l’excel·lència. Per això hem convidat al Director General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bosch, per a conversar respecte els projectes de l’associació, i conèixer la seva opinió.
Creu que la nova immigració s’està adaptant al nostre comerç?
De fet, el món del comerç és el que s’adapta progressivament a la societat. No només a les noves realitats de la immigració, que fan que alguns barris de Barcelona o pobles de Catalunya tinguin una altra fisonomia els darrers anys, sinó també a les noves formes de consum que hi ha a la societat, als horaris. Cada dia surten productes nous, i el comerç els incorpora a la seva oferta. També cada dia hi ha nous tipus de consumidors.
Per tant, la immigració ha canviat, de forma progressiva, el nostre paisatge comercial. El que cal és preservar un estil i forma que ens ha donat èxit, i que és un model d’excel·lència. Això és el que no cal perdre, sigui qui sigui, i sigui d’on sigui el comerciant.
Llavors no creu que estigui en joc?
No. Catalunya s’ha fet d’onades de persones que han vingut d’arreu del món. I molts d’ells eren comerciants, i han aportat el seu gra de sorra en això que avui anomenem model comercial català. Penseu en els grecs, o els fenicis… Però també, ara que està tan a l’ordre del dia parlar del 1714, en aquells anys Barcelona era plena fins dalt de comerciants holandesos, que s’establiren aquí i hi posaren adrogueries. La immigració ha creat teixit social. Si s’instal·la aquí és per progressar. Hem estat, tradicionalment, un país hospitalari amb els nouvinguts.
A Catalunya el model d’integració de la immigració també és un èxit, oi?
Ens prenen de model arreu del món. Això és veritat. L’èxit és que no és un model dissenyat per ningú, sinó que s’ha anat construint gràcies a la forma de ser de la nostra societat. Com dèiem, el teixit social, econòmic, comercial, ha fet que la immigració s’aculli com a un signe de prosperitat. I ho hem fet des d’una nació sense estat, sempre autodefensant-nos. La gent ha estat procliu a acollir les persones vingudes de fora, i hospitalària. Ha estat també una fórmula diferent a l’assimilacionisme francès o el multicultural anglès. Hem estat, i som, un país de barreja. Totes aquestes persones s’han anat sumant al projecte de Catalunya al llarg dels segles.
Què feu des de la Direcció General per a la Immigració, vers els nostres comerciants nouvinguts?
Tenim una sèrie de col·laboracions del departament amb el món del comerç, sobretot amb federacions d’empresaris, cambres de comerç, etc… i les nostres polítiques van encaminades sobretot a oferir informació quant a la cultura comercial, a la llengua catalana, etc… En aquest sentit col·laborem amb la Direcció General de Política Lingüística, i amb cultura.
Suposo que sou un dels departaments més transversals
Exacte. Cal tractar la immigració des d’un punt de vista transversal. És a dir, per als assumptes quotidians de la seva vida diària, personal i laboral, els immigrants no deixen de ser persones, amb els mateixos privilegis i obligacions que qualsevol altre català. Per això, per assumptes de comerç, l’interlocutor dels immigrants ha de ser la Direcció General de Comerç; per a assumptes de salut, el Departament de Salut; per a pensions, ajudes i serveis socials, el Departament de Benestar; per al de la feina, el Servei d’Ocupació… etc. Per tant, nosaltres hem de vehicular aquells problemes o situacions que sorgeixen pel fet que aquests ciutadans son immigrants, cap a cadascun dels departaments, i treballar-hi des d’una perspectiva global.
En què centreu els vostres esforços, doncs?
En garantir la cohesió social. En temps de crisi no podem crear bombolles ni guetos. Hem de treballar perquè catalans de sempre, nous catalans, catalans de fa poc i de fa molt, no pateixin discriminació o problemes socials pel seu origen. Potenciar la cohesió és quelcom indispensable.
Què en pensa de la tasca que realitza Creu Coberta en quant a la immigració?
Ha estat una satisfacció conèixer l’activitat de l’associació de comerciants Creu Coberta. Es tracta de la primera vegada em conviden d’una associació de comerciants de la ciutat, i constato que és un exemple de la integració dels nous catalans a l’associació.
El més interessant és, no només la tasca que fa l’Associació de Comerciants Creu Coberta per anar a veure els comerciants, explicar-los el nostre model comercial, integrar-los a l’associació i assessorar-los per explicar les normes que regeixen el comerç, sinó també tenir-los integrats dins de la junta i l’estructura orgànica de l’associació.
No conec cap altra associació de comerciants que tingui una política vers la immigració tan proactiva. No és només una associació que vol apropar-se als nous comerciants sinó que els busca, els acull i els explica què fa el comerç català. M’ha sorprès gratament, per les idees clares que teniu. Moltes felicitats.
