Sense cap mena de dubte, la derrota de dimarts del FC Barcelona davant el Bayern va ser una de les més doloroses en molts anys. Vam veure un equip ofegat, superat i incapaç de reaccionar davant un Bayern molt superior. Alguns apel·len a la quimera amb els 90 minuts que queden, però poc es pot fer davant el rival més fort d’Europa en aquests moments.
Tot i aquesta visió fatídica, què podem retreure-li a l’equip que ens ha permès somiar, idolatrar i aconseguir l’impossible? El grup que ha defensat un estil i els valors de l’esforç, la companyonia i el joc net. Després d’anys de monòlegs esportius, potser és el moment que arribin altres equips amb formes d’encarar el joc igualment legítimes i eficaces. Alguns parlen d’un final de cicle, altres parlen d’ensopegada, altres d’alternança lògica entre l’estirp guanyadora.
Deixem, doncs, que el club que ha arribat a ser el millor del món, que ha estat objecte d’admiració i estudi tècnic, passi per un moment de debilitat. No sé què passarà en el partit de tornada, però no tinc cap dubte que els nostres jugadors es deixaran la pell en el terreny de joc. I encara que no s’assoleixi l’èxit, demano una ovació per al millor equip de la història. Per tot el que ens heu regalat, moltes gràcies.
