Els treballadors, veïns i usuaris de l’Hospital Dos de Maig continuen la seva protesta per evitar el tancament del centre sanitari. Lluny de tirar-se enrere pel cansament que provoquen dos mesos de protestes i d’acampada, els empleats de l’Hospital mantenen les tendes montades a l’entrada del centre. La veritat és que amb les retallades previstes i la situació en la que es troba l’hospital, propietat de Creu Roja que el govern de la Generalitat no pot comprar per manca de recursos, no sembla que hi hagi solució al seu tancament. Una oferta d’un grup de directius per fer-se càrrec del Dos de Maig sembla l’últim intent per allargar-li la vida. Seria una solució ben vista per totes les parts, tant la Creu Roja com la Generalitat, però falta que la negociació arribi a bon port.
El que preocupa veritablement d’aquest cas és que l’atenció dels malalts estigui garantida, sigui a l’hospital que sigui. La Generalitat ha reiterat aquesta intenció i ha negat un perjudici per als usuaris, però tota retallada provoca acomiadaments, per una banda, i una sobrecàrrega de demanda en l’equipament que queda obert. Tant de bo la resolució final sigui satisfactòria per tots i, sobretot, no acabi recaient sobre els més febles, que a més, en aquest cas, es tracta de persones malaltes.
La illa d’equipaments, una forma de dignificar el barri
S‘ha posat la primera pedra de la nova illa d’equipaments a la rambla del Poblenou, una bona notícia per a un barri que, tradicionalment, ha estat un racó de la gran Barcelona. De moment, s’està construïnt l’aparcament, però si les previsions no fallen, en poc més d’un any, a principis del 2013, l’illa d’equipaments comptarà amb un nou casal de barri i una escola. Són due instal·lacions necessàries al barri, sobretot en el cas de l’escola. Sant Martí és un districte amb diverses escoles en barracons, com l’escola Fluvià o la de Sant Martí. Per aquesta raó, la construcció d’una nova escola és una gran notícia. A més, Poblenou sempre ha estat separada, en l’imaginari comú de tots els barcelonins, de la resta de la ciutat. Els recintes industrials de l’actual 22@ sempre han significat una frontera infranquejable. Amb aquesta illa d’equipaments se li dóna més dignitat a aquest barri cabdal de la ciutat i se’l provisiona d’instal·lacions que portaven anys esperant-se amb candeletes.
