En un diari es pregunta a una jove emprenedora: Creu que una Catalunya independent aniria millor? Amb tota la cruesa contesta: “No ho crec. Crec en un món global”. Preguntes: Què és el món global? On vius i tens la teva activitat professional, els amics, la família i l’oci? De veritat algú pot ser global? Ens parlarà en l’idioma global? En quin idioma penses? La llet que vas mamar era global o de la teva mare? A quina escola vas anar? En quin idioma vas aprendre les primeres lletres? Quins costums tens i on els has adquirit? Si li haguessin preguntat sobre la independència, per exemple, de Dinamarca, hauria contestat el mateix?
De sempre he tingut present el personatge d’en Joan Miró, que per mi era un pagès que pintava molt bé, i des de la seva particularitat de l’Horta de Sant Joan va anar a la “globalitat del món mundial”, com es diu col·loquialment. Del particular al tot. Encara és l’hora de conèixer algú que de la globalitat vagi al particular. Els pensadors i filòsofs moderns, del centre d’Europa especialment, han estat una referència a tot el món, però des de la seva pròpia essència centre europea. Fugir d’estudi i no enfrontar-se amb la realitat que ens toca viure és fer trampa i això, per no caure en el parany, ens obliga a anar desenvolupant un univers propi de coneixements que abasteixi la visió i també la comprensió més gran possible del nostre entorn social.
Jordi Lleal
