Aquest estiu ha estat, de nou, el més calorós i llarg de la història. El canvi climàtic ja és aquí. Cal combatre’l i transformar la ciutat per mitigar els seus efectes. Una de les millors eines per fer-ho és el verd urbà, que ha demostrat els seus beneficis per a la salut. En particular, redueix l’efecte illa de calor, l’augment de 5 a 8ºC, en especial durant la nit, que es produeix a les ciutats a causa, entre altres coses, de l’excés d’asfalt.
Explica el sociòleg Eric Klinenberg al seu llibre Els palaus del poble que cal infraestructura social a les ciutats pels efectes beneficiosos per a la creació de vincles humans i, en conseqüència, per a la salut ciutadana. Una d’elles és la ‘infraestructura’ verda, que purifica l’aire i convida a la relaxació i a la interacció del veïnat, sovint en un entorn motoritzat hostil.
Alguns experts recomanen de 10 a 15 m2 d’espai verd per habitant. El districte de Sant Martí compta amb 7,7 m2 de mitjana, una mica per sobre dels 7 m2 de mitjana del conjunt de Barcelona. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera bon indicador que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a menys de 300 metres en línia recta des de cada habitatge. Moltes zones de la ciutat incompleixen aquesta recomanació. Al nostre districte, el barri amb més manca de verd és el Camp de l’Arpa del Clot, on està en marxa una superilla fruit de la proposta i l’aprovació ciutadana amb els pressupostos participatius.
A la Conferència sobre el Clima a París (COP21), l’any 2015, Barcelona es va comprometre a augmentar 1 m2 de verd per habitant en l’horitzó 2030. A la meitat d’aquest període, s’està complint el compromís i s’han sumat 80 hectàrees.
S’han portat a terme actuacions tan emblemàtiques com la naturalització de la plaça de les Glòries o la del tram de la Meridiana que travessa el barri del Clot. D’altra banda, el programa Protegim les escoles ha pacificat i augmentat el verd urbà de molts entorns escolars del nostre districte. Alguns exemples són les escoles Grèvol, Balmanya, Antoni Brusi, Sant Gabriel, Prim, Dovella, Miralletes, Pere IV o l’Escola Casas. Per al 2024 estan previstes dues obres importants: la reforma del front litoral, amb 800 arbres i 25.000 m2 de zones verdes, i la naturalització de la Gran Via, entre els carrers Badajoz i Bilbao, on es plantaran 400 arbres.
Barcelona va declarar l’emergència climàtica el gener del 2020. Es va comprometre a reduir al 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com a incrementar el verd urbà, amb l’impuls de corredors verds urbans i la recuperació per a l’ús social d’espai destinat fins aleshores al vehicle privat. Despavimentar i permeabilitzar permet recuperar tot el sòl orgànic possible.
A tot això contribueixen els eixos verds, que van néixer l’any 2017 als carrers Bolívia i Cristòbal de Moura del nostre districte (Sant Martí) impulsats per Janet Sanz, regidora d’Ecologia Urbana, i Josep Maria Montaner, regidor del Districte. Posteriorment, s’han executat diversos trams en altres carrers del districte com Almogàvers, Zamora i Puigcerdà i s’ha fet el salt a l’Eixample, on els 4 grans eixos creats dels 21 planificats han significat una revolució verda a l’espai públic.
L’eix verd té una doble utilitat: incrementa el verd urbà de proximitat i dissuadeix el pas del trànsit contaminant, ja que obliga a reduir la velocitat, limita l’espai d’aparcament i no permet continuar recte després de les cruïlles.
Menys asfalt i més natura. El planeta i la ciutat ho necessiten.
