El barri del Sud-oest del Besòs va néixer a la dècada dels 50 a una velocitat de vertigen per donar resposta a la necessitat d’habitatge per a milers de persones migrades des d’altres comunitats. El resultat van ser edificis amb patologies estructurals, habitats per unes veïnes i veïns que per primera vegada estan rebent la resposta d’un Ajuntament, amb un programa de rehabilitació i regeneració urbana. Com ens diuen les mateixes veïnes amb il·lusió, ”no havíem vist un planejament així en dècades”.
El govern municipal d’Ada Colau ha invertit en un programa d’inspeccions per identificar les actuacions a realitzar amb urgència a aquest barri i planificar un projecte de reforma integral de gran recorregut que ja ha començat. Ja hi podem veure finestres i balcons on abans no n’hi havia, i ja podem veure la consolidació de la seva estructura. Un projecte ambiciós que permetrà que els veïns puguin quedar-se al seu barri gràcies a haver canviat les condicions de les subvencions per ajustar-les a la vulnerabilitat del barri, sense oblidar l’eficiència energètica, tal com reivindicaven fa massa temps.
Queda molta feina encara per fer, però sens dubte aquest és el bon camí. Un camí que ara recorrerà la Pau, el segon barri del districte de Sant Martí que entra dintre del programa, i també el barri de la Verneda, que amb el programa Finques d’Alta Complexitat del Pla de Barris veu com algunes de les seves comunitats estan millorant, com és el cas dels passadissos de la mancomunitat de Camp Arriassa.
La regeneració i rehabilitació dels nostres barris va de bracet amb la construcció de nou habitatge assequible. Tenim l’exemple del Pla Cobega al barri de la Verneda, que ha permès recuperar espais privats per donar cabuda a habitatge públic amb espais comunitaris on fer xarxa, amb una urbanització al servei del veïnat. La reurbanització de la zona inclourà una rambla verda i d’activitats, i fins i tot un hivernacle públic a un dels terrats. Al Poblenou i el Besòs també estan proliferant les construccions sostenibles, una línia especialment important en un context de crisi climàtica i pujada dels preus de l’energia.
Barcelona és una ciutat densa i de superfície finita, fet que limita i condiciona l’ús de l’espai públic i la generació de nous habitatges, que ha sigut una prioritat central per al govern municipal des del 2015. Per tant, per augmentar l’habitatge, no només s’han aprofitat els solars públics amb construcció, també s’han adquirit immobles per protegir el veïnat de l’especulació i cercar solucions imaginatives com els APROP, edificis fets amb materials reciclats. I, sens dubte, la fonamental rehabilitació i regeneració urbana.
Un camí que hem de recórrer acompanyades per la resta d’administracions, que no poden mirar cap a un altre costat, ignorant les seves competències en matèria d’habitatge.
