Aquest passat 11 de setembre de 2013, 1,6 milions de catalans i catalanes vam participar a la Via Catalana que unia El Pertús amb Alcanar, 400 quilòmetres que travessaven Catalunya de sud a nord, entrant tant al País Valencià com a la Catalunya Nord. Va ser un acte cívic, festiu i reivindicatiu. Els que hi vam ser sabem que érem molta gent. Teòricament ens havíem d’agafar les mans estirant els braços de manera que ocuparíem cadascun de nosaltres 1 metre. 400 quilòmetres són 400.000 metres, a una persona per metre són 400.000 persones. Però la realitat és que hi havia tanta gent que més aviat estàvem espatlla amb espatlla, això vol dir que en l’espai que hauria d’haver ocupat 1 persona n’hi havia 3, i a tots els trams les cadenes van, com a mínim, duplicar-se. Em seguiu? Si algú no sap de números ja li aclariré què vull dir, però podeu usar una calculadora i veureu que la xifra d’1,6 milions és possible, i fins i tot que podria quedar curta. Recomano veure les imatges que hi ha a la xarxa, les que vam fer els participants, les que van fer els mitjans de comunicació des de terra ferma i des de l’aire.
Els polítics espanyols no haurien d’intentar menystenir la cadena humana, seria un error no voler veure la realitat, encara que sol ser habitual en els polítics espanyols no veure més enllà dels seus nassos. Al llarg del segle XIX Espanya va anar perdent el gruix de les seves colònies, llavors podien emprar tota la seva força repressiva però van ser incapaços d’impedir-ho. L’Estat espanyol creu encara que el ordeno y mando, les amenaces o la violència impediran la independència. La idea de democràcia dels polítics espanyols fa esgarrifar, per ells amenaçar un president de la Generalitat amb la presó (i amb la mort, recordant-li al president Mas que li podrien fer com a Companys) és un exemple de democràcia, en canvi, segons aquests mateixos polítics espanyols votar en un referèndum no és democràtic.
Encara no han fet el pas, però polítics ultranacionalistes espanyols com Rosa Díez han demanat de manera reiterada la supressió de les institucions d’autogovern catalanes. Altres, com en Vidal-Quadras, demanen públicament la detenció del president Mas. Però l’enemic no només està fora, a casa nostra tenim la senyora Sánchez Camacho que ha mentit i amenaçat de manera barroera tots els catalans amb els pitjors desastres. O el neolerrouxista Albert Rivera, un habitual dels mitjans de la caverna, on sol defensar el desmantellament de les institucions catalanes, oblidant que és diputat d’un Parlament que ell pretén tancar.
