La vicepresidenta del govern espanyol anuncia el nou “Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre” dient que la decisió es pren amb el diàleg entre les parts i amb estudis tècnics favorables. Quin diàleg i quins tècnics? A algú li estranya la decisió del govern espanyol?
Per a mi no hi ha cap novetat, aquesta nova escaramussa no pretén res més que furgar perquè, a Catalunya, una part dels territoris es divideixin en dos bàndols. A favor: la comunitat de regants que estan la mar de contents perquè així podran regar uns milers d’hectàrees més, als que s’afegeixen els constructors que s’encarregaran de fer els embassaments i canalitzacions necessàries. En contra: els ecologistes i la gent del delta que alcen el crit al cel perquè això reportarà més salinització de les aigües de “lo riu” i més regressió del delta amb l’empenta del mar i la poca aportació de sòlids.
Ja tenim el teatre d’una picabaralla que comportarà divisió entre interessos contraposats a la societat catalana. Penso que s’ha de ser curosos en el tractament i la negociació entre les parts oposades, no cal prioritzar una opció o l’altra, s’han de poder conjuminar les dues, ningú ha de sortir content ni enfadat del tot i s’haurà de tenir molta mà esquerra per arribar a tancar un acord. El que és cert és que 3.000 hectòmetres cúbics a l’any segons els tècnics imparcials són insuficients i segons la gent de la zona també. Amb les experiències anteriors de com actua el ministre Cañete, no serà que volen fer un transvasament “d’amagatotis”?
per Jordi Lleal
