Els darrers esdeveniments estan emmarcats en uns moments cabdals a la història del nostre país. Hi ha un canvi de paradigma en la nostra societat, en l’economia, en la política, en l’ensenyament, en tot. Les relacions ja no poden continuar igual que fins ara, per això s’han d’articular noves lleis de comerç, laborals, de sindicats, de banc i caixes, electorals i de partits polítics, i un llarguíssim etcètera
La resposta del govern d’Espanya és de pura histèria, no a tot canvi i a tot el que no estigui sota el seu control absolut i el pitjor és que també el PSOE juga a aquesta carta. Per això continuar formant part de l’estat actual és anar de dret cap a un atzucac on no hi ha sortida possible per a Catalunya .
Es podria fer un extens calendari dels entrebancs que posa el govern espanyol a les moltes iniciatives que emprèn el govern català. Que es fa una llei d’horaris comercials, recurs; que es fa una llei d’immersió lingüística, recurs; que fa una declaració de sobirania recurs; que s’anomena un Consell per a la Transició Nacional, recurs. Recurs sobre recurs, sense parar! Amb una ferotge histèria i excitats emocionalment no paren d’obstaculitzar el govern de Catalunya sigui pel que sigui, la qüestió és fer la punyeta perquè això els dóna vots i recolzaments a l’Espanya profunda. Mentre, els primers ministres de Sèrbia i Kossove tanquen un acord històric per normalitzar les seves relacions. Ja s’ho faran els espanyols, nosaltres, anem fent el nostre camí…
Per Jordi Lleal / Aparellador
