La cuina de l’Escola la Pau ja està operativa. Això potser sembla fàcil de dir, però no es tracta d’una actuació més: té al darrere una història de lluita i de compromís que en aquest barri ho ha significat tot. No podem escriure sobre l’Escola la Pau sense emocionar-nos i parlar de tots els canvis que s’hi han produït des de l’any 2015, quan el govern de l’alcaldessa Ada Colau va apostar de manera decidida per l’educació com a eina per revertir les desigualtats. Només es pot sentir amor quan parlem de l’Escola la Pau, amor envers les famílies, els infants i un equip directiu que lluita per transformar realitats.
La transformació de l’Escola la Pau té el seu inici en una de les primeres trobades de l’alcaldessa de Barcelona amb el veïnat. Aquell dia, l’equip docent, dirigit per la Sònia Burgués, va expressar la seva desesperació davant les mancances que patien a l’escola. Algunes d’elles eren òbvies, com en el cas de la sala d’actes, inclinada, amb mobiliari malmès, mal il·luminada i mal sonoritzada, fet que impossibilitava qualsevol activitat en condicions. També el pati estava deixat i amb una inclinació que feia que guanyés al futbol qui escollia primer el costat del camp.
A banda del més visible, es va comentar la manca de recursos i de determinats perfils necessaris per donar suport al professorat i acompanyar l’alumnat, i també una reivindicació històrica, de fa més de 30 anys, d’antics alumnes que ara ja són pares de l’escola: tenir una cuina per donar un àpat digne, cuinat el mateix dia i que tingués en compte les recomanacions nutricionals.
Primer vam començar amb el pati, transformant-lo en un espai d’estada agradable, verd i sostenible. Després, la sala del teatre, fent un auditori totalment equipat, obert al veïnat i que comparteix programació cultural amb l’auditori de Sant Martí. I fins i tot vam aconseguir enriquir l’escola amb perfils professionals de reforç a demanda de l’equip docent. Però faltava aquella cuina tan demandada, que seguíem intentant aconseguir negociaciant amb la Generalitat, fins que va arribar una oportunitat que ho va canviar tot.
La Maria, secretària i professora de l’escola, va sentir que a Barcelona s’iniciava un nou projecte anomenat Pressupostos Participatius, i que a Sant Martí s’oferien 3,6 milions d’euros per repartir entre els projectes que tinguessin més suport ciutadà. De seguida va parlar amb la Sònia i li va dir: “I si ens hi presentem? Podríem aconseguir la cuina”. Aquí va començar l’aventura. Aquest objectiu va mobilitzar les famílies, els alumnes i l’equip docent, que van iniciar una campanya per aconseguir els vots necessaris per fer realitat un somni llargament reivindicat.
Ha estat meravellós veure com han fet pinya amb el barri per portar al carrer una campanya que els ha fet sumar els vots suficients per ser un dels projectes amb més suport dins dels Pressupostos Participatius. Amb gairebé 8.000 persones participant-hi, centenars de projectes i en un barri històricament desafavorit, van aconseguir que el seu fos un dels set projectes més votats: ajudant qui no sabia com utilitzar el web, buscant vots on podien i fent participar qualsevol que pogués votar. Tot aquell esforç ha donat resultats i no podria ser més satisfactori.
L’emoció per haver guanyat no ha fet ombra a la del dia de l’estrena, el gener passat. Veure les criatures gaudint del nou espai i assaborint un menjar saludable, acabat de fer i cuinat amb totes les garanties va ser la culminació d’un treball d’anys en aquesta escola i que ha de continuar. D’aquell àpat, que en alguns desafortunats casos pot ser l’únic que algunes criatures poden fer en condicions al dia, ens quedem amb una frase que algú va dirigir a l’alcaldessa i que ho diu tot: “Ara, per fi, mengem bo”.
