Ara resulta que era un “cuento” i no troben el “cuentista”. Patètica compareixença del Ministre d’Interior al Congrés de Diputats de Madrid per dir que el fabulós informe de la UDEF sobre els comptes a Suïssa del senyor Mas i la família Pujol, no saben qui l’ha fet i d’on a sortit.
La vella dita castellana que dóna nom a l’article s’ha complert a la perfecció, va influir al resultat de les eleccions del 25-N i més a més el seu rastre encara perdura. Aquella notícia publicada a “bombo i platillo” per el diari El Mundo durant la setmana abans de les eleccions del 25-N i que van tenir que reproduir altres mitjans de comunicació per no quedar enrere, alguns assegurant la certesa i d’altres mostrant reserves, comentada per els membres més cínics del govern de Madrid com Soraya Saenz de Santamaria, María Dolores de Cospedal i el Ministre Montoro amb un to sarcàstic com volent dir allò de “cuando el rio suena…” i sense dir mai allò de la “presunción de inocencia”.
Ara en resultar tot fals ningú diu res, ni demanen disculpes, ni rectifiquen i callen com a p…, seguint la mala costum general de la majoria de polítics i mitjans de comunicació de no donar la mateixa importància a la notícia que a la rectificació, si resulta que allò que vas dir o vas publicar ha resultat fals.
El mal ja està fet, i si no hi ha esmena ens trobem que bona part de la opinió publica, (poc reflexiva de mena), per desconeixement, per ignorància o per creure allò que esta disposat a creure, tampoc canvia la seva opinió al respecte.
És tan gran la contaminació informativa que tenim a casa nostra procedent dels mitjans de comunicació forans, que inclús molts ciutadans de Catalunya, encara avui dia, creuen que eren certes les informacions sobre els famosos comptes a Suïssa, ja que els mitjans locals no poden contrarestar aquesta nociva influència.
El diari El Mundo ha tingut la barra de publicar la noticia de la compareixença del Ministre Fernández Diaz però només fent referència a les dades que va donar sobre persones actualment investigades per corrupció, passant per alt la llarga estona dedicada al tema sobre la falsedat del misteriós informe de la UDEF, la inexistència d’autor conegut i la impotència del propi ministre de trobar-lo, així com les interlocutòries a que va ser sotmès per part dels diputats sobre tot el de CiU.
L’únic que es va oblidar de dir el senyor Ministre es que si no vol o no sap trobar l’autor del “cuento”, hauria de presentar la seva dimissió.
Tot plegat forma part d’aquest assetjament polític, cultural, fiscal i econòmic que l’estat central te sobre Catalunya arran de que la majoria d’aquest poble vol decidir sobre el seu futur.
Per Ramon Masvidal / Professor Mercantil
