La política corrupta, ultrajacobina i ultraconservadora del Partit Popular provoca que aquí a Catalunya hi hagi molta fuga de cervells: gent preparada que es veu obligada a emigrar al nord germànic i als països anglosaxons. La resta de la po-blació, més precària, cada dia té més problemes per subsistir, per pagar les factures domèstiques i per poder tirar endavant amb dignitat.
Per altra banda, la recentra-lització neofalangista del go-vern central contra casa nostra fa que un país com el nostre, que podria ser un lloc equilibrat i productiu, com Àustria o Finlàndia, esdevingui cada dia un indret amb més desigualtats, angoixa i mortificació social, a banda d’haver de patir, per part de l’Estat espanyol, una munió d’imposicions imperialistes, impròpies d’un estat democràtic europeu.
Ara i aquí, per avançar de debò, per canviar el model econòmic injust que patim és imprescindible – d’entrada- portar a terme, consolidar un veri-table procés d’alliberament nacional; és a dir, un procés sobiranista en què la societat civil empenyi els partits polítics perquè l’estat propi de debò, dintre d’una raonable interdependència europea, sigui una realitat el més aviat possible. Ja sé que hi ha persones de bona voluntat –ciutadans, a voltes esmaperduts, molt decebuts per l’actual situació política, de corrupció descarnada i d’injustícies socials intolerables– que tot això que esmento sobre la sobirania els sembla música celestial; però, no ens enganyem, cal fer un esforç col·lectiu, bandejar totes les manipulacions simplistes que venen de l’altiplà, carregar-nos de raons i tenir en compte que mentre no ens emancipem, al cent per cent de la cotilla espanyolista, no podrem aspirar a tenir una societat catalana amb més estabilitat i justícia social, per tal de poder frenar en sec aquesta sangonera que representa la fuga de cervells, i fer possible un més i millor progrés eco-nòmic i una autèntica redistribució de la riquesa, que arribi a tots els racons de casa nostra.
De fet, la construcció nacio-nal catalana -al contrari del que diuen els sectors botiflers, unionistes i assimilacionistes- és el mètode per lluitar i poder desempallegar-nos d’aquesta crisi, tan criminal, que provoca tantes víctimes col·laterals totalment innocents.
Per Josep M. Loste i Romero / Analista polític
