La Clara tanca els ulls i, al fer-lo, espera allunyar el dolor que esgarrifa el seu cos i ànima; pateix recordant aquell passat colpejat de paraules fosques i mans agressives. La Clara tremola.

El 25 de novembre les dones celebrem el Dia Internacional contra la violència de gènere; el pròxim desembre farà 10 anys que es va aprovar la Llei Integral contra la violència de gènere desenvolupada pel darrer govern socialista. Una llei eficaç que té com a objectiu l’eliminació de la violència de gènere contra les dones i les nenes. Una violència que podem avaluar com una de les formes més generalitzades d’abús contra els drets i la dignitat humana. Una societat democràtica que vol ser moderna ha de treballar per eradicar la xacra que cada any ens deixa dones assassinades i nens i nenes víctimes; ha de treballar les polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats des de totes les administracions per superar les desigualtats que patim les dones i les situacions discriminatòries que ens afecten i avançar cada vegada més cap a una distribució equitativa de les oportunitats. Els drets de les dones són drets humans, i la violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un obstacle perquè les dones puguem assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.

Les socialistes, un any més, reivindiquem tornar a prioritzar la perspectiva de gènere i les polítiques contra la violència vers les dones, amb els recursos i mesures desmantellades en els darrers anys pel govern del PP. Perquè les polítiques d’igualtat d’oportunitats, d’acompanyament a la inserció laboral, d’educació, de salut i les polítiques de suport a les persones amb dependència són innegociables i necessàries per a una societat on la justícia social, la solidaritat i la igualtat democràtica són els pilars bàsics per a la humanització del nostre món.

La Clara obre els ulls sentint-se com si no formés part del món, encara viu en un espai negre: viure amb senyals de patiment en la pell no és viure. La Clara sent com una llàgrima li rellisca per la galta i se l’eixuga amb la mà. Les seves llàgrimes encara tenen el sabor de la por, i espera impacient el sabor d’un nou despertar.