Al nostre districte hi ha barris que estan deixant de ser invisibles, gràcies a un treball de dignificació de l’espai públic i de millora dels equipaments. Barris que reivindiquen el seu sentiment de pertinença i que veuen amb orgull i amb cert desconcert com per fi, des del 2015, tenim l’atreviment de retirar la cortina de la invisibilitat mitjançant l’escolta activa i traduint tot el recollit en realitats que canvien vides. Cada vegada més, fan seves les reivindicacions veïnals i també els resultats de la feina feta pel govern municipal. No ens queixarem, és una bona notícia que per fi el focus estigui en aquests barris.
Com a clar exemple tenim el barri de Via Trajana, el qual formava part fins ara del grup d’invisibles dintre de Verneda i la Pau. El tret de sortida va ser el desplegament del Pla de Barris. L’escolta activa dels processos participatius ha aconseguit donar la volta a espais abans erms i aïllats de la resta. Espais conquerits als cotxes i convertits en oasis plens de vida, de verd, d’horts, d’espais intergeneracionals, espais esportius i amb una pèrgola destinada a fomentar la cultura popular i l’enfortiment de la xarxa veïnal. En definitiva, creació d’espais dignes tant en l’àmbit urbanístic com relacional.
També s’ha d’assenyalar la reurbanització del carrer Binèfar, que amb la renovació i ampliació de les voreres es convertirà en un espai de passeig que ens lliga amb el Pla Cobega. És un espai que va més enllà de l’habitatge públic tan necessari, que ja es troba en fase d’entrega de claus dels primers 68 habitatges en règim de lloguer assequible. Hem trencat amb l’aïllament històric de la Via Trajana, deixant un espai esponjat que l’obre fins a la rambla Guipúscoa, a més de dotar-la per primer cop d’una rambla verda. Un solar destinat fins ara a aparcament de vehicles s’ha transformat en un espai d’estada per fer un barri més verd.
Hem trencat amb l’aïllament històric de la Via Trajana i l’hem convertit en un barri més verd
L’escolta de les necessitats de les veïnes i veïns s’ha materialitzat també amb la reforma del Casal de Gent Gran, que ha deixat de ser un espai desordenat, que no s’ajustava a les necessitats de les usuàries i tenia una accessibilitat deficient, per convertir-se en un equipament. També ha actuat el govern municipal per reordenar l’espai caòtic ocupat per cotxes a Ca n’Oliva i Arriassa, ampliant voreres i millorant la il·luminació en resposta a la informació recollida amb les marxes exploratòries. Una mostra més del canvi de model de ciutat que arriba a tots els nostres barris, una mostra d’urbanisme amb visió feminista i de cures.
La cirereta d’aquesta nova visió política que posa els barris al centre és el trencament d’una de les barreres que aïllen el barri: el pont de Santander, que uneix dos districtes i diferents municipis. Un pont que fins ara era decadent i impropi del segle XXI s’ha renovat totalment. Deixa de ser inaccessible al vianant, eliminant una escala insegura i disposant d’una rampa. Treu el protagonisme al cotxe per donar-li a la ciutadania, amb voreres i carrils bici. Una bona notícia que començarà a materialitzar-se al setembre. En resum, un bon grapat d’actuacions que porten el canvi de model de ciutat a barris de l’Eix Besòs, no només en clau urbanística, sinó en clau social. No hi ha res que em faci més feliç que veure que el barri que m’ha vist créixer, i que és responsable en gran part del que soc avui, ens digui amb un somriure a la cara: “Per fi, som Barcelona”.
