La política pública i l’ordenació de la ciutat és plena de noms i d’acrònims que els veïns i veïnes desconeixem. Tot i que pensem que ens queden lluny, en realitat tenen impactes directes en el nostre dia a dia. És el cas del PEUAT, el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, que, com indica, regula els allotjaments turístics a Barcelona.
Certs sectors amb interessos concrets consideren que el darrer govern de Barcelona, liderat per l’alcaldessa Ada Colau, tenia una creuada contra el turisme, un dels grans negocis aportadors de diners a la ciutat. Però la qüestió és: en quin sector de la ciutat recauen aquests beneficis?
L’increment desmesurat i sense regulació de places hoteleres, de pisos turístics, d’habitacions per al turisme… fan canviar l’ecosistema dels barris, generant un fenomen amb un nom d’aquests que desconeixíem fins fa poc però que ens impacta directament: la gentrificació. “La gentrificació és el procés d’expulsió de les famílies de renda més baixa d’un barri quan aquest pateix una transformació per inversions de diferents tipus que revaloritzen els terrenys i provoquen forts increments de preu de l’habitatge”. Aquest procés, a casa nostra, és conseqüència de l’especulació, i la indústria del turisme ha especulat amb la nostra ciutat.
Per tant, regular el turisme i les places d’allotjament turístic no és anar en contra de l’economia de la ciutat, sinó en benefici de l’economia de les persones que hi vivim i volem seguir vivint als nostres barris. No és que no vulguem més hotels, sinó que volem poder pagar un pis o un lloguer per viure a Barcelona i no haver de marxar fora per obligació. Amb aquesta intenció, l’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona, amb BComú al capdavant i una forta oposició de la dreta, va aprovar el PEUAT amb l’objectiu de posar fre a la massificació turística i els seus efectes en el parc d’habitatge a la ciutat i, per tant, també a Sant Martí. Tanmateix, l’augment de places turístiques ha continuat amb nous hotels construïts amb llicències prèvies al 2015 i noves fórmules com residències d’estudiants o lloguers temporals adreçats a l’activitat turística.
No és que no vulguem més hotels, sinó que volem poder pagar un pis o un lloguer per viure a Barcelona
Després de 6 anys de contenció, sense BComú al govern de la ciutat i quan Ada Colau ja no lidera l’alcaldia, ara en mans de Collboni i del PSC, aquest pla està en perill. En un d’aquests altres espais que també queden lluny per als veïns i veïnes, la Comissió d’Urbanisme, el 14 de novembre passat es va aprovar l’inici de la modificació del PEUAT amb els vots favorables de Junts, PP i Vox i l’abstenció del PSC. Aquesta abstenció del govern municipal facilitaria l’obertura de nous hotels a quatre barris de Sant Martí –el Poblenou, el Parc i la Llacuna, la Vila Olímpica i Diagonal Mar i el Front Marítim– i permetria el lloguer d’habitacions a turistes en pisos particulars.
Des de BComú volem i esperem que el PSC rectifiqui i es comprometi a mantenir el PEUAT tal com està, amb la prohibició de noves obertures d’hotels a Sant Martí. Igualment, que es comprometi a l’extinció de les llicències dels habitatges turístics en edificis compartits amb veïnat i a regular els lloguers de temporada, en benefici del lloguer permanent i habitual adreçat a la ciutadania i no al negoci turístic.
El PEUAT és una eina indispensable i necessària per frenar la massificació turística, però evidentment necessitem moltes altres mesures per evitar que els lloguers continuïn pujant. Des de BComú exigim que el govern de l’Estat aprovi una llei pel control de preus de l’habitatge. Tenim molt clar que aquest ha de ser un dret i no un negoci.
