Diuen que de la imprudència i de la inconsciència no pot sortir-ne res de bo. Però fa 10 anys, Línia Sant Martí va néixer precisament d’això. No hi ha cap raonament lògic ni científic que expliqui la decisió personal de fundar una publicació. Només es pot entendre des de l’estómac. Aquell que ens porta a fer coses irracionals però meravelloses. Coses necessàries, que contribueixen a fer que una societat avanci i sigui millor. El peatge és car, però ve edulcorat pel caramel d’un projecte que neix romàntic i que acaba sent realista. Dels núvols a terra, i si et descuides, al subsol. I torna a remuntar. Qui treballa al gremi sap de què parlo. Tota una temeritat, vaja.
Per això, poder editar i imprimir el número 150 de Línia Sant Martí no és poca cosa. I més quan ho podem fer des d’una posició de lideratge i rellevància. El cost personal ha estat molt alt. Però la suor invertida per transformar la quimera en un simple sacerdoci al servei d’un projecte editorial ambiciós dona fruits.
Com a fundador, editor i propietari de Línia Sant Martí vull agrair la confiança dels lectors (còmplices fidels) i dels anunciants, als quals hauríem de fer un monument per seguir apostant per la premsa de proximitat en català, un somni que, en el cas d’aquesta publicació, ja és una realitat plenament consolidada.
Lamento haver hagut de cohabitar els últims anys amb un Districte i un Ajuntament que no han cregut en el valor de la proximitat. Esperem que el nou govern local tingui més sensibilitat pels mitjans de proximitat i faci una aposta clara i contundent pel periodisme que es fa als barris: el més important perquè és el més proper al ciutadà.
I dit això, ara què? Ara a seguir. Una mica més madurs, menys romàntics, més forts i menys incrèduls. Vivim un moment social i polític convuls. Formem part d’una col·lectivitat que demana obrir-se pas cap al futur. I Línia Sant Martí, modestament, també ho vol explicar.
David Centol, editor del Grup Comunicació 21.
