Imatge actual de la plaça dels Campions i de les plaques restituïdes. S. Arroyo
L’Ajuntament ha restituït finalment les plaques dels campions de Barcelona’92 i les empremtes d’esportistes que van ser robades entre finals de 2006 i principis de 2007.
La designació de Barcelona com a seu del Jocs Olímpics de 1992 va transformar la ciutat. Era una oportunitat immillorable de presentar al món la Barcelona moderna i cosmopolita i no es van escatimar esforços en optimitzar l’urbanisme de la ciutat i millorar les seves infraestructures. Les rondes que circunvalen la ciutat o la recuperació de tot el seu front marítim són un bon exemple de projectes sorgits a partir de la cita olímpica. Però més enllà de l’impacte urbanístic, la cita olímpica va significar que Barcelona es convertís en l’escenari per on van desfilar alguns dels atletes més destacats de la història com Carl Lewis, Magic Johnson o Sergei Bubka. Per tal d’immortalitzar aquest conjunt d’atletes i recordar per sempre que Barcelona es va convertir durant quinze dies en l’epicentre mundial de l’esport, es va cons truir la plaça dels Campions, un espai situat a l’interior del parc de la Nova Icària, entre els carrers Arquitecte Sert i Salvador Espriu, que acolliria un seguit de símbols olímpics com un conjunt d’empremtes dels esportistes o una sèrie de plaques amb tots els campions sorgits de Barcelona’92.
SÍMBOLS PROFANATS
La plaça dels Campions es va convertir en un lloc amb molt valor sentimental per a tots els barcelonins, ja que recordava una de les fites més importants assolides per la ciutat de Barcelona, però bona part d’aquests símbols olímpics van començar a desaparèixer progressivament a finals de l’any 2006, fruit d’un seguit de robatoris per part d’una banda de lladres de coure. La primavera del 2007 l’Ajuntament va reaccionar a aquesta onada de robatoris i va retirar totes les plaques i lloses que encara estaven al seu lloc per evitar que fossin robades.
PRESSIÓ VEÏNAL
La intenció del consistori era portar tots els símbols que encara quedaven intactes al Museu Olímpic Joan Antoni Samaranch, però la pressió dels veïns de la zona encapçalats per l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica van aconseguir que l’Ajuntament iniciés un projecte per recuperar l’esplendor perdut de la plaça dels Campions.
Fa prop de dos mesos es van començar a restituir totes les plaques robades, algunes de les quals es van recuperar quan l’any 2008 els Mossos d’Esquadra van desmantellar la banda de lladres, i la feina ja està pràcticament enllestida. Fins al moment s’han instal·lat sobre el terra de la part central de la plaça 258 plaques que recorden tots els campions olímpics i paralímpics de la cita barcelonina, així com la prova que van guanyar i el seu país de procedència. Això sí, el bronze amb què estaven fetes les peces originals s’ha substituït per llautó, un material que té menys sortida al mercat negre i que fa més difícil que tornin a ser robades. A més a més, els operaris municipals també han restituit bona part de les lloses amb les empremtes de les mans de 10 dels esportistes més llegendaris de la història, de manera que la part més elevada de la plaça torna a comptar amb la presència de Pelé, Di Stéfano, Miguel Indurain, Eddy Merckx, Gari Kaspàrov, Carl Lewis, Magic Johnson, Johan Cruyff, Ladislao Kubala i Sergei Bubka. Aquestes lloses, però, a diferència de les plaques amb els noms dels campions olímpics, conserven el seu material original i continuaran sent de bronze.
ZONA MIG ABANDONADA
Durant els tres anys i mig que separen l’inici dels robatoris de les plaques amb l’actualitat, la plaça dels Campions s’havia convertit en una zona mig abandonada per on només hi passava algun grup de turistes fanàtics de l’esport, nostàlgics de la cita olímpica i persones sense sostre a la recerca d’un lloc tranquil on passar la nit. Tot i que pràcticament s’ha finalitzat la recuperació d’aquest espai, des de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica es denuncia que moltes de les plaques restituïdes fa poques setmanes ja presenten un estat força deteriorat, i en algunes fins i tot costa llegir les ins cripcions que hi figuren en el seu interior.
