“De la nit al dia vam haver de desaparèixer del Somorrostro”. Així explica Miguel Santiago el desmantellament d’un dels antics barris de barraquistes de Barcelona, situat a la platja del districte de Sant Martí, des de l’alçada de l’actual Hospital del Mar fins a l’antic dipòsit del gas de la platja del Bogatell.
Els veïns van ser avisats del trasllat amb només 24 hores d’antelació i el 25 de juny de 1966, Santiago i tots els veïns -hi vivien entre 10.000 i 15.000 persones repartides en més de 2.400 barraques- van agafar les seves coses per marxar de Sant Martí i no tornar-hi mai més.
El seu destí va ser el barri badaloní de Sant Roc (Badalona), conegut abans com a barri del Regadiu, que es convertia així en la llar de milers de persones d’un dia per l’altre.
AMAGAR LA MISÈRIA
El trasllat del Somorrostro no es pot considerar un fet aïllat, segons considera l’historiador Emili Ferrando. “El desmantellament s’ha d’entendre en el context de voler treure la misèria de Barcelona per deixar-la bonica”, assenyala.
De fet, tan sols sis dies després del trasllat, la platja de Barcelona va acollir la Setmana Naval, organitzada pel règim franquista i que incloïa una exhibició militar. D’altra banda, la desaparició del Somorrostro era necessària per aplicar el pla urbanístic de l’alcalde Porcioles que preveia transformar la primera línia de mar de la capital en una zona turística.
Un canvi que els barraquistes ja no van veure. “Van traslladar-nos amb camions a Sant Roc”, recorda Santiago, que aleshores tenia 16 anys i vivia amb els seus pares. “Quan vam arribar al barri estàvem desorientats. Sempre havíem viscut a la platja”, recorda, alhora que qualifica d’”experiència dura” el trasllat. “Era inevitable mirar enrere i trobar a faltar el Somorrostro”, reconeix. No és difícil d’entendre, tenint en compte que el barri va néixer sense cap equipament ni servei públic. “Acabat de construir, Sant Roc ja semblava abandonat”, diu Ferrando.
CANVI RADICAL
Els barraquistes del Somorrostro, doncs, es van trobar amb un barri prefabricat. L’Obra Sindical de la Llar es va encarregar de construir 55 blocs de pisos amb 3.995 habitatges. Aquests immobles van fer possible que només durant el 1966 el barri experimentés un creixement de 14.000 habitants.
Ara bé, no tots ells van accedir a un pis directament. “Vam haver de viure en barracons”, recorda Santiago. Unes estructures que ja s’havien aixecat al barri per acollir els damnificats de les riuades del 1962. Els pisos, però, tampoc garantien tenir un habitatge digne. “La majoria tenien deficiències en la construcció i problemes d’humitats”, explica Ferrando. “Això i la manca d’equipaments demostren que Sant Roc es va construir amb voluntat especulativa i no amb l’ànim de fer ciutat”, exposa.
De fet, la creació del barri va crear molt rebuig a Badalona i va ser un dels motius pels quals l’alcalde de l’època, Josep Torras Trias, va dimitir.
COMMEMORACIÓ
Amb el trasllat, els veïns van canviar de ciutat i de realitat i Barcelona va oblidar el Somorrostro. Un oblit que l’Ajuntament ha intentat combatre durant els darrers anys. El 25 de novembre del 2014, per exemple, es va dur a terme un homenatge a l’antic barri de barraques més gran i poblat de la ciutat en un acte presidit per l’aleshores alcalde Xavier Trias.
L’homenatge va consistir en la col·locació d’una placa commemorativa a l’accés de la platja. La iniciativa va néixer durant el mandat de Jordi Hereu, quan un grup de ciutadans i entitats van demanar al seu govern que fes visible els principals barris de barraques de la ciutat i que s’homenatgés els barcelonins que hi van viure.
De fet, alguns d’ells van ser presents en l’acte celebrat fa dos anys i van reivindicar de nou la necessitat de recordar un barri esborrat pel règim franquista ara fa 50 anys.
