“Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat?”. Aquesta és la pregunta que un dia s’hauran de fer els catalans i les catalanes. Cada cop són més les veus que s’alcen a favor d’exercir el dret a decidir, des de la societat civil fins als partits polítics, passant per empresaris i sindicats. Fins i tot membres de l’església catalana, com l’abat de Montserrat, s’han mostrat partidaris que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.
Tot apunta al 2014. Aquest serà l’any del tricentenari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques i la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. Els programes electorals amb els que van concórrer a les darreres eleccions la majoria de partits, el pacte de governabilitat entre CiU i ERC i les dues declaracions del Parlament marquen un punt de no retorn.
A principis del passat mes de març, el 77% del Parlament va votar a favor de dialogar amb l’Estat per acordar la celebració d’una consulta legal sobre el futur de Catalunya. Ara bé, si l’acord no prospera, aquesta s’haurà de fer igualment.
De fet, una de les tasques més importants que té encarregades l’arc parlamentari català és la d’aprovar la llei de consultes. Aquesta norma ha de definir les regles de joc d’una de les vies possibles per fer la consulta, en aquest cas emparada en una norma que pot aprovar el Parlament.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consultes populars, un recurs que s’haurà d’utilitzar si, com fins ara, les institucions espanyoles són contràries a la celebració de la consulta.
UN DRET DEMOCRÀTIC INALIENABLE
El dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. Es tracta del dret individual i col·lectiu a “decidir lliurement la condició política i a perseguir lliurement el desenvolupament econòmic, social i cultural”. I aquest és un supòsit àmpliament compartit per la societat catalana.
Fa poc més d’un any va néixer l’Assemblea Nacional Catalana, una organització transversal que reclama el dret dels catalans i les catalanes a decidir el seu futur polític. Els sindicats també hi donen suport, si bé no explícitament, i bona part de l’empresariat petit i mitjà també. Així ho demostren les enquestes de Cecot, Pimec i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Amb tot, queda per veure si serà amb l’acord de l’Estat espanyol o sense, però tot sembla indicar que la celebració de la consulta sobiranista no es farà esperar. És qüestió de temps.
Sumar forces, guanyar suport
SANT MARTÍ-El passat dissabte 25 de maig, diferents branques territorials de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), entre elles la de Sant Martí, van participar en una jornada conjunta i intensiva a Nou Barris, on van explicar els avantatges de la independència als veïns d’aquest Districte.
De deu del matí a dues del migdia hi va haver parades informatives a diversos punts d’aquesta zona. Sant Martí per la Independència es va col·locar a l’avinguda de Rio de Janeiro, cantonada amb Passeig Valldaura, ben bé davant del CAP Rio de Janeiro.
L’endemà diumenge, la territorial de Sant Martí es va sumar també a la marxa Caminem cap a la independència que va organitzar la territorial de Sants-Montjuïc i que va comptar amb la participació de Carme Forcadell, presidenta de l’ANC.
Pròxima estació: consulta
Per Arnau Nadeu , a Destacats 29 de mai de 2013
“Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat?”. Aquesta és la pregunta que un dia s’hauran de fer els catalans i les catalanes. Cada cop són més les veus que s’alcen a favor d’exercir el dret a decidir, des de la societat civil fins als partits polítics, passant per empresaris i sindicats. Fins i tot membres de l’església catalana, com l’abat de Montserrat, s’han mostrat partidaris que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.
Tot apunta al 2014. Aquest serà l’any del tricentenari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques i la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. Els programes electorals amb els que van concórrer a les darreres eleccions la majoria de partits, el pacte de governabilitat entre CiU i ERC i les dues declaracions del Parlament marquen un punt de no retorn.
A principis del passat mes de març, el 77% del Parlament va votar a favor de dialogar amb l’Estat per acordar la celebració d’una consulta legal sobre el futur de Catalunya. Ara bé, si l’acord no prospera, aquesta s’haurà de fer igualment.
De fet, una de les tasques més importants que té encarregades l’arc parlamentari català és la d’aprovar la llei de consultes. Aquesta norma ha de definir les regles de joc d’una de les vies possibles per fer la consulta, en aquest cas emparada en una norma que pot aprovar el Parlament.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consultes populars, un recurs que s’haurà d’utilitzar si, com fins ara, les institucions espanyoles són contràries a la celebració de la consulta.
UN DRET DEMOCRÀTIC INALIENABLE
El dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. Es tracta del dret individual i col·lectiu a “decidir lliurement la condició política i a perseguir lliurement el desenvolupament econòmic, social i cultural”. I aquest és un supòsit àmpliament compartit per la societat catalana.
Fa poc més d’un any va néixer l’Assemblea Nacional Catalana, una organització transversal que reclama el dret dels catalans i les catalanes a decidir el seu futur polític. Els sindicats també hi donen suport, si bé no explícitament, i bona part de l’empresariat petit i mitjà també. Així ho demostren les enquestes de Cecot, Pimec i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Amb tot, queda per veure si serà amb l’acord de l’Estat espanyol o sense, però tot sembla indicar que la celebració de la consulta sobiranista no es farà esperar. És qüestió de temps.
Botifarrada independentista
Els casals d’ERC de Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó van organitzar una botifarrada independentista contra la crisi el passat dissabte 18 de maig al Canòdrom. Malgrat la pluja, la jornada es va desenvolupar com s’havia previst i amb una notable assistència d’entitats i veïns.
Al migdia, una vintena d’entitats de diversos àmbits es van reunir amb Joan Tardà, diputat al Congrés espanyol, i Oriol Amorós, diputat al Parlament de Catalunya i veí de Sant Andreu, per explicar-los la seva activitat i comentar qüestions d’actualitat. Després de dinar, Tardà va fer un parlament centrat en alguns elements del país que, diu, “construirem”. “Un país que no exclourà ningú i que, en lloc d’exèrcit, assegurarà una renda mínima garantida”, va afirmar.
ELS 10 DUBTES DE L’ESTAT PROPI
ESTRUCTURES
QUINS INSTRUMENTS D’ESTAT NECESSITARIA CATALUNYA?
Qualsevol Estat necessita, per poder funcionar, una sèrie d’estructures que el fan viable. Moltes d’elles ja existeixen, com les forces de seguretat. La més prioritària és l’agència tributària, que hauria de gestionar els impostos catalans. Pel que fa al model d’Estat, una República és l’opció més compartida.
IMPOSTOS
COM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?
Catalunya ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s’encarrega de gestionar els impostos que són competència de la Generalitat. Per tant, l’estructura ja existeix i només s’hauria d’assumir la gestió dels impostos que ara administra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.
ESPANYA
QUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?
El nou Estat català mantindria una relació veïnal amb Espanya, com la que té ara Espanya amb França o Portugal. Seria una relació d’igualtat, de tu a tu. Com que Catalunya formaria part de l’espai Schengen si continués a la Unió Europea, no hi hauria cap mena de frontera entre els dos estats.
UNIÓ EUROPEA
EL NOU ESTAT CATALÀ QUEDARIA FORA DE LA UNIÓ EUROPEA?
La UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna, per la qual cosa la permanència de Catalunya dins la Unió dependria d’una decisió essencialment política dels caps d’Estat i de Govern dels països membres. Per altra banda, sortir de la UE no implica haver d’abandonar l’euro.
EMPRESES
QUÈ PASSARIA AMB LES MULTINACIONALS QUE HI HA A CATALUNYA?
Si el nou Estat garantís la seguretat jurídica de les empreses, una fiscalitat competitiva i unes infraestructures de primer nivell, les multinacionals no tindrien cap raó per marxar de Catalunya. Cal tenir en compte que Barcelona està considerada la sisena ciutat europea més atractiva per als negocis.
PENSIONS
LES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATUR ESTARIEN GARANTIDES?
Segons els càlculs de la conselleria d’Economia, un Estat català independent podria fer front perfectament a les pensions i a les prestacions d’atur. Actualment, Catalunya aporta el 19,2% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep, en contrapartida, el 17,3% de les prestacions.
IMMIGRACIÓ
QUÈ PASSARIA AMB LES PERSONES QUE JA TENEN DOBLE NACIONALITAT?
Hi ha molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, han aconseguit la doble nacionalitat: l’espanyola i la del seu país d’origen. En un Estat català, la triple nacionalitat seria possible jurídicament sempre que les noves lleis i els tractats entre estats ho permetessin.
LLENGUA
EN QUINA SITUACIÓ QUEDARIA EL CASTELLÀ EN EL NOU ESTAT?
En una Catalunya independent, el català passaria a ser llengua d’Estat a tots els efectes i esdevindria la llengua comuna en l’espai públic. Pel que fa al castellà, i tenint en compte que és la primera llengua de molts catalans, hauria de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català.
DOCUMENTS
EL CARNET DE CONDUIR I ALTRES DOCUMENTS SEGUIRIEN SENT VÀLIDS?
Després de la constitució del nou Estat, s’haurien de seguir aplicant les lleis espanyoles en certs àmbits per facilitar la transició cap a la legislació pròpia. Per tant, tots els documents continuarien sent vàlids. De fet, ja s’està implantant el carnet de conduir europeu, que facilitaria molt les coses.
BARÇA
EN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇA I L’ESPANYOL?
Jurídicament, les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien seguir jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP) espanyola sense cap impediment legal. En aquest sentit, també podrien jugar a qualsevol altra lliga europea si ho volguessin i fossin acceptats.
