El nou emplaçament dels Encants Vells o Fira de Bellcaire ja respira aires de mercat. Després d’un llarg procés de construcció i un ajornament en la data d’obertura per culpa d’unes goteres, ahir el nou mercat va obrir les seves portes amb forces renovades.
El canvi d’ubicació estava justificat, després que l’anterior emplaçament, que estava en funcionament des del 1928, hagués quedat obsolet. El nou recull algunes millores substancials, com una coberta de disseny espectacular que protegeix de la pluja i del sol, un aparcament per a uns 300 vehicles i unes parades fixes amb millors condicions de treball i de seguretat.
“NO ES PODIA NI CAMINAR”
Tot i que l’estructura de metall, que ja és un element arquitectònic més de la plaça de les Glòries, pugui semblar freda des de fora, ahir els paradistes i els visitants es van encarregar de donar-li la vida i la calidesa que caracteritza el mercat.
El president de l’Associació de Comerciants, Diego Escámez, afirmava estar molt content per la resposta de la gent, ja que “esperava afluència de públic”, però no de la magnitud que hi va haver. “Era desbordant, no es podia ni caminar”.
Una afluència que era ben present a la plaça del mercat, on les parades mòbils, que venen els lots que se subhasten a primera hora del matí, mantenen el protagonisme que tenien en l’anterior ubicació. Aquest és un dels trets característics que fa únic el mercat dels Encants, i un dels que s’ha intentat preservar. La Rosario Ruiz, clienta des de fa més 35 anys i veïna del Poblenou, està contenta que s’hagi mantingut l’essència i destaca que “ara hi ha més luxe a les parades i a la coberta, però segueixen havent-hi les parades a terra, continuen sent els mateixos Encants de sempre”.
SENTIMENTS OPOSATS
Tot i que ahir la il·lusió era la nota predominant, també hi havia present una certa nostàlgia pel tancament de l’antic mercat. Escàmez, president dels paradistes, portava més de 50 anys al vell emplaçament. Per això assegura que ahir va ser “un moment de contradicció, tota una vida que desapareix”, però admetia que el nou mercat “és el futur”.
Gabriel Barrera és un altre dels venedors que té mitja vida lligada als Encants. La seva botiga es va obrir el 1951 i explica que estaven bé on eren i que “el canvi és una imposició de l’Ajuntament”. Tot i això, afirma estar “molt content de ser a prop de l’antic mercat i il·lusionat per com funciona el nou”.
Qui també tenia sensacions oposades era Rahhal Abdel Hak, un dels venedors sense botiga fixa. “Amb la teulada patim molt menys que a l’altre mercat, però aquest és menys divertit”, afirmava. A més, assegurava que deixar l’antic emplaçament “és com perdre un amic o alguna cosa de valor”.
Malgrat tot, l’enyorança inicial de botiguers i d’usuaris no va evitar que tots plegats es mostressin satisfets i sorpresos amb el nou edifici. El nou mercat dels Encants ja és una realitat, però sobretot un futur ple d’il·lusió i d’optimisme.
