Malestar al CAP Maragall: usuaris i professionals pateixen un còctel de problemes

“Oh! Hi ha un ascensor que funciona?”, es pregunta un veí que acaba d’entrar al CAP Passeig de Maragall empenyent un cotxet. La seva sorpresa està justificada: dels dos ascensors d’aquest centre de cinc plantes, un està espatllat des de fa mesos i l’altre falla de tant en tant. Però avui els usuaris estan de sort i poden fer servir “el bo”, davant del qual es formen llargues cues de gent gran, persones amb cadira de rodes o crosses i pares i mares amb cotxets. Com que la fila acostuma a avançar molt lentament, els que s’hi veuen amb cor sovint acaben fent via com poden per les escales.

Aquest dimecres han començat les obres per canviar l’ascensor espatllat, i es preveu que el nou estigui disponible al llarg del mes de març. Ho diu un cartell informatiu enganxat al mateix ascensor i ho confirma l’Institut Català de la Salut. Des d’aquest organisme expliquen que el problema va començar “fa unes setmanes”, quan l’aparell va deixar de funcionar i “els tècnics van confirmar que no es podia reparar i s’havia de canviar”. Els usuaris i els professionals, en canvi, asseguren que la situació s’arrossega des del setembre. I n’estan farts.

El CAP Maragall es troba en un punt fronterer entre tres districtes –Sant Andreu, Sant Martí i Horta-Guinardó– i aplega tres equips d’atenció primària (EAP) diferents: Congrés, Encants i Camp de l’Arpa. Cada EAP té el seu taulell a una de les plantes del centre, mentre que els dos pisos restants es destinen a especialitats diverses. Tal com detalla una administrativa, des de la planta baixa no es poden gestionar consultes o tràmits de les altres plantes, fet que obliga pràcticament tots els pacients a anar amunt i avall. Per exemple, en Rafael, un home de 73 anys que va en cadira de rodes, ha de pujar sempre al segon pis. “L’ascensor és molt petit i, quan hi entra una cadira, amb prou feines n’hi cap una altra”, apunta.

El moment més difícil

“Fa poc vam estar dues setmanes amb els dos ascensors espatllats”, recorda una metgessa davant de la màquina del cafè. Aleshores l’alternativa va ser posar a disposició de la gent “realment impedida” l’ascensor d’ús intern del personal. Això, però, requeria que hi hagués un administratiu a l’entrada del CAP i un a cada planta per informar i guiar aquestes persones. Una mesura que, tenint en compte la manca de personal que pateix l’atenció primària en general, suposava un obstacle més en el dia a dia del centre.

Per als usuaris, evidentment, aquells dies també van ser complicats. Una d’elles, una dona gran amb bastó que avui fa cua per agafar l’ascensor, es queixa que en una ocasió va haver de baixar a peu, malgrat els seus problemes de mobilitat. “Si a mi em passés això, hauria d’anul·lar la visita”, comenta una altra dona, que no es veuria capaç de fer servir les escales. “No hi ha dret”, lamenten totes dues, manifestant un malestar del tot compartit pel personal del CAP. “Estem tan indignats com la població”, sentencia la doctora.

Aigua bruta i trucades sense resposta

Tot i que la queixa més recurrent entre els pacients és el mal funcionament dels ascensors, també hi ha altres crítiques puntuals. Aquest mateix dimecres, per exemple, un dels temes del dia ha estat el color marró de l’aigua que surt de les aixetes al CAP. “Surt bruta, fa angúnia”, assenyala en Rafael. De fet, des del compte de Twitter @ICS_enlluita han denunciat la situació fa unes hores. “Així surt l’aigua de l’aixeta al CAP Maragall. I els dispensadors d’aigua fora de servei”, han piulat.

D’altra banda, també es qüestiona el funcionament de l’atenció telefònica en aquest centre. Segons alguns usuaris, costa molt que responguin les trucades, una crítica que accepta una de les doctores. “Les centraletes són antigues i a vegades s’espatllen. Els pacients ens diuen que no agafem el telèfon i ens cau la cara de vergonya”, lamenta aquesta professional. En aquest sentit, des de l’ICS neguen el problema. “La centraleta funciona correctament i deriva les trucades a cada equip i servei de l’edifici”, defensen.