Un envàs de rentavaixelles és un dels plàstics trobats a les platges després del temporal. Foto: Twitter (@amontenegro72)

L’embolcall d’un gelat que es va deixar de vendre el 1993, un pot de rentavaixelles que costava 28 pessetes o una bossa de blat de moro fregit de la dècada del 1960. Aquests són alguns dels molts plàstics que el Glòria va escopir del mar i va deixar repartits per les platges catalanes durant el temporal.

Les fotos, que han corregut com la pólvora per les xarxes socials, s’han convertit en la prova més evident del que els científics i experts han explicat tantes vegades: els envasos de plàstic que llencem a l’entorn tarden centenars d’anys a desaparèixer, si és que ho arriben a fer mai.

UN MAR PLASTIFICAT
Les entitats ecologistes adverteixen que la situació és especialment greu al nostre país. Segons Ecologistes en Acció, el mar Mediterrani és la sisena gran zona d’acumulació de plàstics del planeta, amb nivells similars als que hi ha en algunes zones dels oceans com pot ser la famosa ‘illa de plàstics’ del Pacífic. De fet, un estudi elaborat per l’ONG WWF diu que en aquesta regió s’hi arriben a generar fins a 24 milions de residus plàstics, que és com si es tiressin 33.800 ampolles d’aigua de plàstic al mar cada minut.

Com adverteix Mercè Girona, del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, una de les zones més contaminades és la costa central, entre el Baix Llobregat i el Maresme. L’alta densitat de població, el turisme i l’elevat pas de vaixells fa que aquesta sigui una de les zones del Mediterrani on “hi ha més contaminació”. A més, remarca que amb el temporal Glòria només “hem vist la part més superficial” del problema i que, al fons marí, s’hi continuen acumulant molts plàstics.

DEURES PENDENTS
A aquesta acumulació de plàstics s’hi suma un altre factor, ja que en aquestes comarques també és on hi ha les pitjors xifres de recollida selectiva de tot Catalunya.

La costa central catalana és una de les més contaminades de tot el Mediterrani

Tal com revelen les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, els habitants de les comarques de la regió metropolitana de Barcelona només reciclen un 38% de les deixalles que produeixen, lluny de l’objectiu del 50% que la Unió Europea havia marcat per a aquest 2020.

Això fa que molts materials que es podrien reciclar acabin als abocadors o a les incineradores o, en aquells casos que ni tan sols es dipositen al contenidor, la pluja els arrossegui i acabin anant a parar al mar.

CANVIAR EL MODEL
Però per als experts, el camí no només ha de ser incrementar la quantitat d’escombraries que es reciclen. De fet, Mercè Girona denuncia que, quan es parla de reciclatge, “sempre es carrega la responsabilitat a les persones”, quan aquesta “és de l’administració, que deixa que la indústria i la distribució faci el que vol”.

Per això, les entitats ecologistes fa temps que reclamen que es posi en marxa el sistema de residu zero, és a dir, que la quantitat més gran possible d’envasos i productes que consumim siguin reutilitzables, per tal d’augmentar-ne la vida útil, i que els que no ho puguin ser estiguin fets de materials que siguin fàcils de reciclar, de manera que es puguin tornar a incorporar al sistema de producció.

Un exemple és el projecte reWINE, que ha posat en marxa una prova pilot per recuperar i reutilitzar les ampolles de vi.