“La reforma de Glòries té un petit retard de pocs mesos i s’enllestirà l’any 2015”

El regidor del Districte de Sant Martí, recorda que “no és una obra com qualsevol altra” i que es realitza malgrat la crisi.

Francesc Nàrvaez (PSC) va arribar l’any 1966 a Barcelona provinent d’un poblet de Sevilla, i durant 33 anys va viure al barri de la Pau. És un dels regidors veterans de la ciutat i dels més coneguts. De fet, porta 15 anys al capdavant de l’equip de govern del Districte de Sant Martí, des que l’any 1995 el va nomenar l’alcalde Pasqual Maragall. Malgrat la veterania, o potser precisament per això, veu les properes eleccions municipals del mes de maig amb optimisme i amb ganes de continuar la seva tasca.

Si el PSC manté l’alcaldia el mes de maig, continuarà com a regidor de Sant Martí?

Jo em veig en plena forma. La decisió al final sempre depén del partit i de l’alcalde, però jo estic disposat a continuar, i de forma absolutament entusiasta. M’encanta la política municipal i treballar pel meu districte.

Enguany, el treball s’ha basat molt en l’obra a l’espai públic.

A l’iniciar el mandat, vam prometre augmentar la qualitat de vida dels veïns amb la construcció de nous equipaments, molts dels quals s’han posat ja en funcionament durant aquest any 2010. Hem fet una gran inversió en escoles bressols, escoles, casals per a gent gran, equipaments esportius, etcètera. Passarem de tenir 9 llars d’infants fa quatre anys a tenir-ne 20, el camp del Júpiter s’ha reformat, hi ha dos nous centres de serveis socials…

Quin balanç fa d’aquesta legislatura?

Molt positiva en dos o tres aspectes. El primer element a destacar és aquesta gran inversió en nous equipaments. Sant Martí ha fet un salt qualitatiu. El segon objectiu que s’ha acomplert és que, malgrat la crisi, s’ha millorat l’atenció al ciutadà i la inversió en serveis socials. Sabem que la situació provoca problemes, però l’Ajuntament ha assegurat que qualsevol barceloní pot ser atés. I el tercer aspecte que m’agradaria destacar és la modernització que han dut a terme les entitats del Districte, que a més de tenir un paper reivindicatiu, ara fan una gestió directa dels equipaments municipals, com els casals de barri, convertint-se en punts de referència per als veïns.

Sant Martí compta amb molt espai per créixer, quina evolució plantegen des del govern?

És veritat que hi ha barris com la Verneda, Poblenou o Vila Olímpica que ens permeten seguir construint i créixer. En aquest sentit, estem promocionant que s’hi ubiquin equipaments de ciutat, com podrien ser el Museu de Ciències Naturals al Fòrum, el Linguamon a Can Ricart o el Museu d’Història de Barcelona a l’Oliva Artés. També volem que s’hi ubiquin seus de grans empreses. D’aquesta manera, els barcelonins s’acosten als nostres barris i aconseguim centralitat i ser una part normalitzada de la ciutat. Cal dir que ho estem aconseguint.

Però això no pot provocar que el 22@ sigui un centre econòmic desert de veïns?

Totalment al contrari; Sant Martí continua creixent, és l’únic districte que augmenta en nombre de veïns. En el 22@ tot el sòl estava catalogat com a zona industrial. El que hem fet és transformar-lo per fer-hi equipaments, zona verda i habitatge protegit. Ara per ara estem pendents d’uns terrenys on s’hi ubicarà una zona verda i un total de 4.000 pisos de protecció oficial. El fet de construir habitatge protegit, que se suma a les 3.700 famílies que ja existien en aquesta zona i que es mantindran, de fer-hi equipaments de barri i de complementar-ho amb zona verda s’ha fet precisament per evitar la sensació d’un barri buit de veïns.

El Poblenou és el primer barri que prohibeix aparcar les motos sobre la vorera. D’on sorgeix la iniciativa?

La idea sorgeix a partir de de les reunions amb la coordinadora d’entitats sobre la implantació de la zona verda. Volíem facilitar l’aparcament de les motocicletes. Vam detectar que hi havia més de 2.600 motos aparcades a sobre la vorera, el que disminuïa la qualitat de l’espai públic. A més, teníem zones amb una gran aglomeració de motos mal aparcades, com als voltants de la Pompeu Fabra. L’experiència està tenint bons resultats, ja que a la vegada s’està reparant una injustícia vers la moto, que és un vehicle que millora moltíssim la fluïdessa del trànsit i que sempre s’ha vist condemnada a usar espais residuals de la ciutat.

Una espai de Barcelona que calia reformar des de fa temps és la plaça Glòries. En quin estat es troba?

Per entendre els retards en l’obra de Glòries cal tenir en compte dos aspectes. Per una banda, els problemes tècnics que han sorgit, com el tractament del sòl que ocupen els Encants i que és absolutament imprescindible per enderrocar el tambor viari. Per altra banda, els processos de licitació de les obres no han anat tan ràpids com prevèiem. Malgrat aquests imprevistos, jo diria que en una obra tan descomunal com la de Glòries ja ens podem sentir satisfets tal com s’estan desenvolupant.

Quan s’espera que s’acabin?

Estava previst enllestir-les a finals del 2014, però al final s’allargarà fins al 2015, el que implica només el retard d’uns mesos. Però s’ha de tenir en compte que és una gran obra diferent a qualsevol altra, i que s’està duent a terme en un període de crisi.