Lydia Montero (esquerra) i Lis Torras (dreta) a l’obrador de la seva cooperativa, ‘Nomdonalagana’. Foto: Anna Utiel
Lydia Montero i Lis Torras es van conèixer fa un parell d’anys passejant el gos pel barri del Clot. L’una era com un remolí d’energia; l’altra, més aviat un mar en calma. L’una es dedicava professionalment als àmbits social i cultural, i l’altra venia del món del màrqueting. En resum, d’entrada tenien més diferències que no pas semblances. Però es van fer amigues. Segurament, aquella amistat va sorgir i va perdurar perquè compartien una inquietud que les unia i salvava qualsevol distància entre elles. Sense saber-ho, totes dues havien començat pel seu compte a imaginar una cooperativa social que ajudés un col·lectiu pel qual tenien una sensibilitat especial: les víctimes de violència masclista.
En adonar-se d’aquesta coincidència, van entendre que tindrien més força plegades. I així és com va néixer Nomdonalagana, una cooperativa amb seu al carrer de Pere IV que fomenta la inserció laboral entre dones que han patit o pateixen violència masclista. El primer projecte amb què s’ha estrenat la cooperativa –constituïda a mitjans de l’any passat, però inaugurada el 25 de febrer d’enguany– consisteix a produir i vendre melmelades. L’elecció del producte va començar com una “excusa” per generar llocs de feina, admeten les creadores, però a poc a poc hi van anar trobant el sentit.
Primer van valorar que “la melmelada és un producte dolç que es relaciona amb coses positives”, diu Lis Torras. Després van buscar les vies per elaborar-la de manera sostenible, amb ingredients de proximitat, comprant la fruita de productors locals… i van donar encara més sentit a la proposta. Finalment, van trobar un concepte que resumia la iniciativa a la perfecció: “pots de llibertat”. Amb aquest nom van batejar els pots de melmelada que des de fa uns mesos es comercialitzen a diversos “comerços compromesos”, tal com elles els anomenen.
Defensen que són “pots de llibertat” perquè la seva compra contribueix a la independència econòmica de les dones que treballen a la cooperativa. I ser econòmicament independent és imprescindible per ser lliure.
Tornar a treballar
Les supervivents de la violència masclista acostumen a tenir moltes dificultats a l’hora de tornar al món laboral. “Sovint tenen pors i inseguretats, perquè les seqüeles emocionals es mantenen durant molt de temps”, asseguren Torras i Montero, que lamenten que a moltes d’aquestes dones les hagin fet creure que no eren capaces de treballar. Per això, afirmen que el fet d’aconseguir una feina les “empodera” i les fa sentir importants.
Les impulsores de Nomdonalagana col·laboren amb entitats especialitzades en aquest àmbit, com la Fundació Surt o la Fundació Ared, per posar-se en contacte amb dones que es puguin beneficiar del projecte. Quan fan entrevistes amb candidates, a més, els expliquen que a llarg termini podrien convertir-se en sòcies de la cooperativa. Això els dona un horitzó, una motivació que pot ser clau en el procés de recuperació. “Pensar que podria ser empresària als meus anys!”, va exclamar una de les dones en conèixer aquesta possibilitat.
Tot i que fa poc que estan en marxa, Torras i Montero tenen objectius ambiciosos i estan decidides a fer-los realitat. De moment, van pel bon camí. El passat mes de març van rebre un reconeixement en el marc dels premis a l’emprenedoria femenina que organitza l’entitat Dones pel Futur, un nom molt adient ara que parlem de dues dones que, precisament, busquen millorar el futur de la resta.
