Eduard Freixedes, regidor de Sant Martí, ens rep a la seu del Districte quan falten menys de tres mesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que han marcat la legislatura i acaba parlant de Manuel Martínez, que ens ha deixat recentment. “Era un líder veïnal fiable”, destaca.
Entrem a la recta final del mandat. Quina valoració fa d’aquests quatre anys al capdavant del Districte?
La valoració que en faig és positiva. Quan vam arribar al govern ens vam trobar una situació molt dura. La ciutat estava passant una de les pitjors crisis que hem tingut en els darrers cent anys i nosaltres, al llarg d’aquesta legislatura, ens hem dedicat a fer-hi front perquè la ciutat pogués tirar endavant. I tot això sense oblidar-nos de seguir millorant els diversos barris del nostre districte. Per tant, estic satisfet perquè veig millor Sant Martí avui que fa quatre anys.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
[Pensa] Crec que no. Segur que hauríem pogut fer alguna cosa diferent, això sempre. Però estic satisfet amb el que hem fet durant aquests quatre anys i no veig què faria diferent si tornés enrere.
Aquest mandat serà recordat, sobretot, per la reurbanització de les Glòries, que finalment ha tirat endavant…
Segurament. Però el que s’està fent a les Glòries es començarà a veure la pròxima legislatura. A nosaltres ens ha tocat acabar el mandat en un moment en què potser hi ha gent que encara no acaba d’entendre què hi estem fent. El tema del tambor és molt espectacular i la zona ja ha canviat molt, però la idea que estem transformant una anella viària en un parc no es podrà començar a intuir, realment, fins al pròxim mandat.
Un altre projecte destacat ha estat la remodelació de la Rambla del Poblenou. Finalment hi va haver consens amb Fem Rambla i ja s’està reformant el tram final. Era l’acord que volia el Districte?
Ha estat un tema complicat però al final hem estat capaços d’asseure’ns tots plegats i de trobar una manera de col·laborar. Crec que ha estat un procés que ha acabat servint perquè puguem fer el tram final de la Rambla d’una manera més consensuada, i això sempre és positiu.
Un altre tema complicat ha estat el de la Flor de Maig, que finalment també ha arribat a bon port…
Sí. De fet, en aquest mandat hem anat aprovant assignatures pendents que el districte arrossegava des de fa anys. El tema de la Flor de Maig n’és només un exemple, com també ho són les obres de millora de l’accessibilitat a l’estació de metro del Poblenou, una llarga reivindicació veïnal.
El que encara esperen els veïns és l’obertura de la residència i el centre de dia d’Alchemika…
Aquest tema el tenim ben encarrilat. En aquests moments ja hem aconseguit que la Generalitat posi les partides per poder equipar la residència. Per tant, estem en condicions de dir que el 2016 l’esperada i necessària residència d’Alchemika estarà en funcionament.
Un altre tipus d’equipaments que reclamen els veïns, concretament al Poblenou, són instituts. Dos, per ser exactes…
Sí, ara hi ha una certa polèmica al barri per aquest tema. El que puc dir és que nosaltres estem treballant perquè el Poblenou tingui d’aquí dos cursos l’institut de secundària que necessita i, respecte al segon, també estem treballant amb el Consorci perquè aquest estigui funcionant quan realment els números ens diguin que es necessita. A més, m’agradaria recordar que en aquests quatre anys s’ha fet molta feina a les escoles. Hem arreglat centres com l’Arc de Sant Martí, que estava en unes condicions horroroses. I també hem treballat molt en l’àmbit de les biblioteques. N’hem posat en marxa dues de noves.
Canviant de tema, en quina situació es troba la reconversió de la Torre Agbar en un hotel de luxe?
Bé, això és una operació entre privats, però pel que sé continua anant endavant. Aigües de Barcelona està buscant on traslladar les seves oficines i sembla que l’interès per reconvertir la torre en un hotel hi continua sent.
Parlant d’hotels i de turisme, Sant Martí comença a ser un atractiu important. El preocupa que això pugui derivar en les problemàtiques que ja hi ha a altres indrets de la ciutat?
Sóc conscient que hi ha un debat molt important a la ciutat sobre el turisme. Personalment, crec que l’hem de saber gestionar de manera intel·ligent. El turisme no ens pot desnaturalitzar, però crec que tots estem d’acord que és una font de riquesa molt important. És evident que, si no som capaços de gestionar-lo adequadament, podem trencar l’equilibri veïnal. I per això ja hi estem treballant, per exemple amb la suspensió de llicències a la Rambla del Poblenou.
Un altre gran debat de ciutat és el dels assentaments d’immigrants, molts aquí al districte. Sovint se’ls ha criticat per la gestió d’aquesta problemàtica. Què en pensa?
Se’ns ha criticat sovint per la gestió, però és que algú ho havia de fer. El que no podíem fer és tirar-nos-ho a l’esquena. Per tant, el que hem fet ha estat gestionar una situació molt dura, molt complicada, sobretot des del vessant social però també legal, ajudant aquestes persones a regularitzar la seva situació.
O a tornar als seus països d’origen.
Amb garanties i un cop aquí s’havia constatat que no hi havia cap possibilitat legal de regularitzar la seva situació.
Una actuació polèmica…
Se’ns ha criticat molt per això, és cert, però jo crec que és una actuació pionera i, sobretot, que va a l’arrel del problema.
Després de quatre anys, creu que aquest problema ha millorat o ha empitjorat?
Si mirem el mapa del districte, ja no ens queda cap gran assentament. I en aquests moments tenim gent que fa quatre anys estava malvivint en un assentament i que ara ja té la seva situació totalment normalitzada. No ho hem aconseguit en tots els casos, però hi estem treballant per fer-ho possible. El que està clar és que no ens podem permetre que cap ciutadà visqui en un assentament.
També ha estat notícia regularment el conegut com a Triangle Golfo. Des del Districte s’ha assegurat que les queixes dels veïns a causa de l’oci nocturn han disminuït. És així?
És així però encara no estem on ens agradaria estar. Durant aquests quatre anys s’ha fet una feina intensa, primer d’abordar el problema i després d’intentar solucionar-lo. En aquesta zona hem avançat molt però continuem tenint un cert nivell de bretolada al carrer. Cal seguir-hi treballant, però això no treu que hi hem dedicat molts esforços. Els mateixos veïns afectats reconeixen que en aquests moments la situació està més controlada.
Parlant de veïns, fa poc ens ha deixat Manuel Martínez, històric líder veïnal de Sant Martí. Una pèrdua important per al districte…
Sí, malauradament. El Manuel era un tipus de líder veïnal que ajudava molt a fer ciutat. Tenia molt clares les seves reivindicacions i podia ser molt dur defensant-les, però era prou hàbil per ser adequadament flexible a l’hora d’arribar a acords.
Això també li va comportar algunes crítiques dels seus…
Sí, però ell assumia els riscos de les seves decisions. El Manuel, de la mateixa manera que es barallava amb qui fos per un objectiu, quan aconseguia un acord, encara que no fos el que volien exactament els veïns que havien estat amb ell en la lluita, era el primer que se’l feia seu, el defensava i n’assumia el desgast. Era un líder fiable. I crec que actualment ens falta una mica això.
