El serial de la superilla del Poblenou va viure aquest diumenge el seu darrer episodi. I és que va tenir lloc el tercer i definitiu dia de votacions de la consulta veïnal organitzada per la Plataforma Afectats Superilla, que durant tres diumenges de maig ha permès als veïns, i també als comerciants i treballadors del perímetre de la superilla, dir la seva sobre un projecte que des de la seva implementació ha causat divisió veïnal.
Més enllà d’aquesta realitat que viu el Poblenou des de fa 9 mesos, els resultats de la consulta van deixar un clar rebuig al projecte entre els que van decidir participar-hi. Hi van haver un total de 1.729 persones que van votar: 1.507 (87%) van dir no al projecte i 218 (13%) hi van votar a favor. D’aquests 1.729 vots, 1.114 van ser dels veïns de dins la superilla o dels carrers perimetrals. Entre aquests, els resultats van ser els següents: 954 vots (85%) contra la superilla i 160 (15%) a favor. La participació -només hi ha dades sobre els 1.114 votants- va ser del 17,1%. En un primer moment, els organitzadors van situar aquesta xifra, per error, en un 26,6%.
Sigui com sigui, des de la Plataforma Afectats Superilla s’han mostrat molt satisfets amb la participació veïnal. Afirmen que la consulta ha servit per “constatar novament que el rebuig del veïnat a la superilla és molt ampli”. Al mateix temps, destaquen que “el rebuig per part dels comerciants i treballadors ha estat encara més alt que el els veïns residents”, cosa que significa, segons el seu parer, que “la superilla està deprimint l’activitat econòmica del barri”.
LES XIFRES, QÜESTIONADES
La publicació de les xifres, però, ha estat envoltada d’una certa polèmica. El Col·lectiu Superilla P9 les ha posat en dubte i, en uns càlculs que ha publicat, defensa que la participació entre els voltants de la superilla i el seu perímtre ha estat de l’11,9% i no del 17,1%. Afirmen que el cens total d’aquesta zona és de 9.377 persones, mentre que la Plataforma Afectats Superilla va fer el càlcul sobre un cens estimat de 6.500 persones. El Col·lectiu Superilla P9 afegeix que la participació baixa fins al 2% si es fa el càlcul de la participació respecte el cens de tots els barris que podien votar.
REACCIONS POLÍTIQUES
A banda d’aquesta polèmica relacionada amb les xifres, la reacció del govern municipal a la consulta no es va fer esperar. El regidor Josep Maria Montaner va rebutjar dimarts, en declaracions a Betevé, fer marxa enrere amb el projecte. De fet, Montaner va menystenir el resultat perquè els partidaris de la superilla “no van anar a votar”. Els resultats, va afegir Montaner, “ens donen un indici que hi ha un sector en contra però no ens diu qui hi està més a favor o més en contra”.
Per la seva banda, a l’oposició hi ha hagut peticions per tal que el govern escolti els veïns i, també, per la retirada del projecte. Alfred Bosch (ERC) ha afirmat que “el govern Colau, que sembla que només estigui interessat en les consultes que poden dissenyar des del despatx, té l’obligació d’escoltar els veïns després de la consulta”. Qui s’ha expressat amb més contundència han estat el Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans i el PP, que han demanat la retirada de la superilla. Forn (GMD) ha parlat d’una “mala execució que farà que una cosa que era bona es converteixi en una cosa perversa”, mentre que Alberto Fernández (PP) considera que la superilla és un “superenrenou”. Per últim, Blanco (Cs) ha demanat “desmantellar immediatament el desafortunat experiment”.
